PENÀGUILA A TRENC DE NIT

     
Penàguila és un poble de conte, no cal dir. I no sols per ser escenari d’algunes rondalles del nostre benvolgut Enric Valor, sinó, sobretot, perquè carrers, places i racons mormolen velles històries a cau d’orella.

     El pont de Santa Llúcia, el llavador, la muralla amb la seua portalada, la plaça de Redamunt, el carrer del Mar, l’església amb les traces d’una església més antiga, el casalot de les Senyoretes, els miradors al barranc, la muntanya foradada, cada pam d’aquell poble evoca xiuxiuejos, remors passades que es neguen a extingir-se.

  De pas per Penàguila, a l’escriptora se li obrin els esperits atenta als ecos que ressonen per tot arreu com una bella simfonia, se li esmussa l’oïda atenta a enregistrar cada veu, a memoritzar l’evocació constant que sura enlaire i en la pedra. No cal estar iniciada per percebre tot el que allí es guarda com en una capsa oberta al temps, però els iniciats s’hi troben com al paradís.

    

Ahir feia una nit fresca a Penàguila,  d’aquelles que requereixen la rebequeta si sopes a l’aire lliure. L’encant de la casa rural Enric Valor afegia moltes notes plaents. La gràcia de la paraula dels experts contacontes Almudena Francés i Domingo Chinchilla ens va transportar a històries de rialles i plors, de mort i de vida, d’amors clandestins i d’amors públics i alliberats. 

Us puc ben assegurar que ens va caure a totes i a tots una mica la bava escoltant-los, en aquell entorn íntim i privilegiat dels Contes a la Lluna de Penàguila. Amb la companyia d’altres experts contaires estimats com Víctor Labrado i Francesc Gisbert i amb l’adobament un sopar variat i begudes refrescants. Sense dubte, la millor nit de l’estiu. Prou que totes i tots ens la mereixíem.

Penàguila, per suposat, reclama noves visites per recórrer viaranys secrets i fer descobertes que espere no es faran d’esperar massa.