Penseu que una bruixa i un drac es
poden enamorar?
Caram, vaja quina pregunta! Clar que
no. On s’ha vist que les bruixes puguen estimar ningú ni que els dracs tinguen sentiments?
Mai de la vida.
Però en el món dels contes tot és
possible, fins i tot les coses més inversemblants. I en un país remot, el nom
del qual ningú no pot recordar perquè era més llarg que un dia sense pa, es va
esdevenir una història d’amor d’aquelles que fan plorar i plorar. Escolteu,
escolteu...
Això diu que era una jove bonica i
ben plantada que vivia en les profunditats del bosc. En quedar-se òrfena de
pare i mare es dedicà a recol·lectar herbes remeieres que venia als camperols.
Això diu que era, també, un llenyater
fort i gallard que habitava al mateix bosc esporgant els grans arbres vells i
fent-ne llenya per escalfar les llars dels pobles veïns.
Ja us podeu imaginar que era
inevitable que la jove i el llenyater acabaren coneixent-se en un moment o
altre. I així va ser.
Una matinada fresca de tardor que el
vent envolava les rames dels xops, Romeu recorria l’estreta sendera que
travessa el bosc quan va trobar-se amb Julieta, que tornava amb la cistella
plena d’herbes cap a casa. L’encontre va ser tan imprevist que a Romeu li va
caure al terra la destral i a Julieta se li escamparen per terra totes les
bogetes que havia fet aquell matí.
No hi ha testimonis d’aquella escena
fortuïta, però si els conills pogueren parlar dirien que dels ulls dels dos
xicots eixiren espurnes de colors. Ell recollí totes les boges donant mil
excuses, ella les acceptà amb un somriure com un sol i li demanà si la podia
acompanyar a casa.
S’acomiadaren a la porta amb un bes,
i així va nàixer una passió d’aquelles que sols poden albergar els grans cors
innocents.
A partir d’aquell dia, cada vesprada,
després de vendre la càrrega de troncs, Romeu es trobava amb Julieta a la vora
del llac del fons del bosc i deixaven passar les hores fins a la caiguda de la
nit a parlar-se d’amor.
La felicitat ja se sap que dura poc.
Colpejant la soca d’un roure ufanós, Romeu es va fer un tall tan profund amb la
destral. Amb prou feines aconseguí arrossegar-se fins a la sendera per on
passava Julieta cada matí abans de perdre el sentit.
Ella el portà a casa i li aplicà tots
els remeis coneguts. El tercer dia, Romeu tenia una febre tan alta com la que
tenen els malalts a les portes de la mort. Veient-ho tot perdut, Julieta eixí a
les muntanyes, escalà al cim més alt fins que trobà la planta prohibida i gosà
collir una flor.
Direu que, potser, ella no sabia ben
bé el que feia, que va ser un moment de dubte i desesperació. Qui ho sap? El
cas és que en cometre un acte prohibit va despertar l’esperit del bosc i tota
la seua ira li va caure al damunt. La transformà en una vella tan lletja i
contrafeta que qualsevol podia confondre-la amb una bruixa. Aquesta va ser la
seua maledicció.
Julieta, però, no li tornà la flor.
Corregué cap a casa tan de pressa com va poder i elaborà una poció miraculosa
que va aconseguir retornar Romeu de l’altre món. El llenyater no pogué
reconèixer la seua estimada més que per la veu aguda i delicada que l’encanteri
no havia pogut malmenar. El seu dolor i la indignació l’enfuriren de tal manera
que, destral en mà, se n’anà cap al fons del bosc a buscar l’esperit malvat.
Passà tot el dia, i un altre, i un
altre, i Julieta no sabia res d’ell. Tothora s’abocava a la finestra per si el
veia tornar, el buscà sendera amunt i avall, preguntà pels pobles per si algú
n’havia sabut res. Tement-se el pitjor, se’n tornà al cim més alt, allà on
havia collit la flor i trobà, darrere d’unes penyes un gran animal verd i
escatós que s’amagava avergonyit del seu aspecte aterridor.
Estimat, eres tu? va preguntar
Julieta.
El drac féu un lament corprenedor.
Tots dos es miraren als ulls i
amollaren espurnes de colors.
Des d’aleshores no s’han separat ni
ho faran mai. Al cap i a la fi, l’aspecte no és el que importa, sinó allò que
es guarda a dins del cor.
Conte guanyador del Premi Josep María Francés i Duato; al contingut didàctic i cultural infantil en un llibret de falla en el Camp de Morvedre de 2017
