Ahir ens confessava Ferran Garcia-Oliver que ha tardat 6 anys en acabar la seua última novel·la "La melodia del desig". Un temps llarg. Hores i hores de matinades davant l'ordinador buscant paraules, imatges, llegint documents, perfilant frases, imaginant cares i carrers, personatges i escenaris. Un treball ingent.
La novel·la delata
la feinada des de la primera pàgina. El treball de filigrana de la llengua no
pot ser resultat d'un rampell d'inspiració, sinó de la constància en la recerca
del mot just, l'adjectiu necessari, el verb escaient... El resultat és pura
orfebreria lingüística, fils d'or entre pedres precioses. Un treball que avui
dia és difícil de trobar perquè, més que artesans de la paraula, abunden els
mercaders que fan negoci.
L'estil barroc, però
sense afectació, ens trasllada a un altre temps. Sis-cents anys enrere. A la
València del quatre-cents. La gran ciutat del Regne. La dels cavallers, les dames,
els capellans, els rodamóns, les monges, els conversos, el poeta Ausias Marc i
la reina Maria..., que desfilen per les places, s'aboquen als balcons, lluiten
i forniquen, estimen i moren. Una ciutat enlluernadora i tenebrosa, beata i
prostituta; una València medieval que supera els tòpics per mostrar-se
autèntica, tremenda, immensa, molt més València del que cap autor havia gosat
retratar.
En la presentació que ahir va fer a Beniopa, a càrrec del professor Emili Selfa, Ferran reconeixia que no ha necessitat una preparació especial per a documentar-se sobre l'espai i l'època, com acostumen a fer els escriptors. En realitat, fa 34 anys que estudia l'edat mitjana i coneix fins i tot massa els ambients, les històries, els esdeveniments... El seu ha estat un treball de contenció, de triar entre tanta informació com li ha proporcionat la seua dilatada carrera d'historiador. Perquè era ben conscient que les necessitats de la literatura s'havien d'imposar a les temptacions de l'investigador d'ofici.
En la presentació que ahir va fer a Beniopa, a càrrec del professor Emili Selfa, Ferran reconeixia que no ha necessitat una preparació especial per a documentar-se sobre l'espai i l'època, com acostumen a fer els escriptors. En realitat, fa 34 anys que estudia l'edat mitjana i coneix fins i tot massa els ambients, les històries, els esdeveniments... El seu ha estat un treball de contenció, de triar entre tanta informació com li ha proporcionat la seua dilatada carrera d'historiador. Perquè era ben conscient que les necessitats de la literatura s'havien d'imposar a les temptacions de l'investigador d'ofici.
Bon apetit.
