Això diu que era una princesa tan delicada que
només menjava roses, un cavaller tan brètol que no tenia altre desig que provar
l'espasa i un drac, gros i verd, que ho cremava tot al seu voltant. I malgrat
les dèries amb què ocupaven les seues vides, en el fons tots tres estaven més
avorrits que una col en un favar.
Un dia d’abril que els ocells refilaven sense
treva –ja sabeu com de pesats poden arribar a ser–, princesa, cavaller i drac
eixiren a fer un volt fins a la vora de la mar i es trobaren amb una cua de
gent tan llarga i abundosa, tan bigarrada i colorida, que van caure bocabadats.
Serà un rogatori per a la pluja? va suposar ella. No, què dius, ha ser una
processó de penitència, ja saps com han robat i estafat, va corregir-la ell. El
drac va esbufegar. Ni l’un ni l’altre, és la festa de Sant Jordi a les rambles,
babaus; i va exhalar una bocanada de foc a una paradeta. Gran miracle entre els
miracles! Una ventada va apagar les flames i res no es va cremar.
La princesa, el cavaller i el drac, s’abocaren a
la paradeta i descobriren el remei màgic que estaven buscant. Es diuen llibres
i combaten l’avorriment amb més eficàcia que qualsevol metzina, els va assegurar
el llibreter. I ja no hi ha haver manera d’apartar-los d’allí. Si us afanyeu
encara se’ls trobareu entre la gentada, entre pàgines i lletres, badant.
Conte contat, conte acabat. Feliç dia de Sant
Jordi.