 |
| Traducció de l'àrab de Margarida Castells i Encarna Sant-Celoni |
Dones amb veus esmolades com el fil d’una
navalla a l’hora de repudiar pretendents no desitjats.
Dones amb veus dolces com mel en la bresca a l’hora
d’afalagar els seus protectors.
Dones amb veus ardents com el desert en cridar a l’encontre a l’enamorat.
Dones amb veus ardents com el desert en cridar a l’encontre a l’enamorat.
Mestres, sense dubte, en l’art de la paraula.
Grans poetes oblidades. Com les pedres de les
seues ciutats enrunades, com els descendents dels seus reis expulsats, com la
pols dels seus llibres perduts, que el vent va fer voleiar fins més enllà del
mar.
Noms que ja no ens diuen res.
Hafsa Bint Hamdun
Aixa Bint Àhmad
Wal·lada Bind Almústafki
Umm Alhanà
I tantes altres...
Princeses o esclaves però, sobretot, POETES.
Escolteu els seus darrers mots i aprengueu de
la seua història infortunada, no tan diferent de la de totes les dones que han
lluitat per fer-se un lloc en un espai dominat per l’altre sexe. I com Wal·lada
proveu a dir:
Jo, per
Déu, ben digna sóc d’honors
I, amb
urc, marxa i camí vaig fent.
Emplato
la galta al meu amant
I a
aquell que el vol dono el meu bes.