La copa dels orígens.
Isabel Canet Ferrer
Edicions del Bullent.
Paiporta. 2011
Ressenya de Lluís Mansanet i Anna Català, professors de secundària.
La
copa dels Orígens és una novel·la fantàstica que ens trasllada a un món
paral·lel al nostre: el món dipinto, (el món pintat), on els personatges del
Quattrocento cobren vida a l’interior de la Galeria dels Uffizi a Florència.
Isabel
Canet, com una Lewis Carroll actual ens trasllada a un món imaginari com si
d'Alícia a través de l'espill es tractés. Perquè la seua obra és un ensisador
joc de miralls, en el qual la protagonista es veu reflectida davant
l'observació dels quadres del Quattrocento italià. I el “divertimento” que
suposa el joc ens fa oblidar-nos de la rigidesa de les normes de la societat
real per a enfonsar-nos en un món de FANTASIA regit per lleis diferents.
Però el que és especialment
suggerent i suggestiu en aquesta història és que el llindar entre tots dos mons
és evanescent, una frontera difuminada. Eixe “sfumato” tan propi de la tècnica
renaixentista es utilitzat per Isabel per a plantejar-se qüestions de dens
contingut. Perque, qui ha dit que siga incompatible la novel.la juvenil amb la
LITERATURA amb majúscules? Per descomptat, no seré jo qui ho defense.
La història comença quan una
adolescent, Sílvia, en el seu viatge de fi de curs a Florència, s’infiltra
accidentalment als Uffizi i descobreix que els famosos personatges dels grans
quadres del Renaixement, obres de Botticelli, Piero della Francesca, Paolo
Uccelo, Fra Angelico, etc. són vius i mantenen una gran guerra entre ells per
culpa d’una duquessa cruel i perversa que, amb un colp d’estat, ha enderrocat
el govern democràtic i assembleari dels Uffizi i ha imposat una dictadura del
terror. La duquessa és experta en bruixeria i té dominada tota la població,
excepte un grup de defensors de la democràcia que s’han organitzat com a
Resistència i que li plantegen batalla.
Sílvia, la protagonista, es vorà
involuntàriament involucrada en la lluïta perquè acaba convertint-se en la Dama
Custòdia de l’objecte més sagrat del món dipinto, La Copa dels Orígens, dotada
d’increïbles poders màgics i que pot decidir el curs de la guerra. A partir
d’eixe moment es vorà embolicada en un seguit d’extraordinàries aventures que
acabaran per enfrontar-la al misteri de la seua pròpia identitat i l’ajudaran a
descobrir l’amor.
LA COPA DELS ORÍGENS és una novel·la de
gènere fantàstic amb un món imaginari que transcorre en les grans obres del
Renaixement italià. Per això, els quadres juguen un paper molt important a
l’obra. Així, podem trobar quadres tan famosos com El naixement d’Afrodita,
L’Anunciació i La Primavera, tots tres
de Botticelli, L’Adoració dels Mags de Domenico Bigordi, La Batalla de San
Romano… entre d’altres.
L’objectiu és que els lectors
tinguen una lectura entretinguda però, a la vegada, es desperte en ells la
curiositat, l’atracció i l’estima per les grans obres d’art universal,
començant per les de Florència, perquè és la ciutat que va ser bressol d’un
moviment artístic fonamental en el Quattrocento.
Davall de cuirasses de cavallers,
d'encanteris i de màgia, la nostra escriptora no renuncia a utilitzar aquesta
història com a invitació a reflexionar sobre algunes de les grans preguntes de
la vida:
La recerca de la pròpia identitat, la
lluita contra les injustícies, la defensa de la democràcia, la significació de
la bellesa, en un sentit estètic i ètic, l'amor com a motor de la vida...
I ens preguntem en el temps en el que vivim (ja en ple segle
XXI), si té sentit capficar-se en incloure aquestes qüestions en una novel.la
juvenil adreçada en principi als adolescents. Potser algú podria dir que es
tracta d'una pèrdua de temps per a alumnes de secundària amb uns programes
educatius sobrecarregats de continguts. En el món actual, el món dels grans
avanços científics, dels grans descobriments tecnològics, on regna la informàtica
i Internet, podria semblar que els joves de la nostra societat no es paren a
preguntar-se aquestes coses. En canvi per a mi és més bé el contrari. Crec que
som els adults els que hem perdut la innocència i la puresa de sentiments. I és
evident que hi ha coses que ni els
logaritmes ni la trigonometria serviran als joves per a trobar respostes als
seus dubtes interiors.
LA COPA DELS ORÍGENS pretén també que els lectors i lectores
reflexionen sobre el concepte de bellesa ¿què és avui per a nosaltres la
bellesa? ¿què era fa cinc-cents anys, durant el Quattrocento? Més encara,
¿podem viure en un món que destrueix l’art, que menysprea la bellesa? Això
mateix es planteja Sílvia en un moment àlgid de la novel·la. Ella es pregunta:
“ ¿Tindria sentit el món si la bellesa s’extingira?” I ella mateix es contesta:
“No! Amb la mort de l’art sucumbeix el desig de superació davant la misèria de
la condició humana.” (pag. 186)
Finalment, el llibre acaba amb una
lliçó: i és que la vertadera bellesa del ser humà és a l’interior de les
persones, al cor, més enllà del físic. La protagonista de LA COPA DELS ORÍGENS no seria bella segons els canons de bellesa
superficial basada en l’atractiu del físic perquè té la cara desfigurada per un
accident, però sí que és bella perquè té un gran cor. Per això la seua amiga
Helena li diu: “ Que no has aprés res durant l’estada a Florència? La bellesa
autèntica és a l’interior.”(pag. 196)
Però aquesta no és l’única reflexió que planteja el llibre. Una altra
qüestió important és el tema de la democràcia, com a únic sistema de govern
digne per a les persones perquè parteix de la igualtat de drets, enfront de la
dictadura on es concedeixen privilegis a una èlit mentre els vulneren els drets
fonamentals de la majoria de la població. La Resistència dels Uffizi defensa
els principis de la Constitució Gloriosa que són: igualtat, llibertat i
solidaritat, enfront de la Segregació de Classes que ha imposat la dictadura de
la duquessa d’Urbino. En realitat LA COPA DELS ORÍGENS és un cant a la
llibertat i a la democràcia, que són uns valors plenament d’actualitat perquè sempre hi ha hagut pobles i persones
esclavitzats arreu del món. Per això en el llibre els personatges viuen un
procés revolucionari alliberador. (pag. 185)
L'ús de l'ART i la poesia que tan
hàbilment utilitza Isabel seran camins que podran recórrer els lectors de totes
les edats, per a aplegar a una bigarrada destinació farcida d'un grapat
d'emocions. Perquè una de les coses més interessants d'aquesta història és la
pluralitat (perfectament ensamblada) de lectures que es pot fer de LA COPA DELS
ORÍGENS:
Perquè és evident que llegint
aquesta novel.la i coneixent Isabel, tots sabem que ella és una enamorada de
l'ART. L'Art, un dels temes centrals i
principals de l'obra, i que Isabel aconsegueix que no siga tractat com un
conjunt d'objectes freds, aïllats, destinats a la simple i distant contemplació
a les sales dels museus, i que sols interessen als especialistes i
historiadors. Diu un dels protagonistes de la novel.la:
“Els humans s'aproximen als quadres
i els contemplen amb admiració, però ignoren per complet el món que batega en
la profunditat de les obres”.
De ben segur que després d'haver
llegit La Copa dels Orígens, mirarem amb altres ulls l'art que ens rodeja, per que
al meu parer és l'ART el que veritablement ens diferencia i ens distancia dels
animals, el que ens aporta la condició como a humans.
L' art que ens presenta Isabel, l'art del Renaixement italià no és un
context exòtic i llunyà per al lector valencià. No en va, la València del segle
XV, la València dels Borja i del Tirant de Martorell, la València dels àngels
músics de la cúpula de la seu valenciana, semblen unes imatges simètriques,
reflectides a la Mediterrània, en relació amb la Florència de la Copa dels
Orígens, com una reencarnació del Grial, que la tradició ens diu que es
conserva a la nostra catedral. En definitiva són nombroses les lectures i les
curiositats que es desperten amb la lectura d'aquesta obra.
Un
altre tema important en la novel·la és el de “el primer amor” amb tots els seus
efectes enlluernadors i encisadors i el vel de passió que l’envolta. Així,
Sílvia s’enamora perdudament de Sandro i no pot contenir el seu desig de
besar-lo, tal com diu en…(pag. 103 i pag. 56). Aquest amor adolescent esdevé un
atractiu més d’aquesta història plena de sorpreses.
LA COPA DELS ORÍGENS és una
novel·la amb uns grans referents culturals , i que exposa valors que conviden a
reflexionar però, tot i això, és sobretot una novel·la d’aventures,!!! ja que la intenció és que eixos valors
arriben als lectors gairebé sense adonar-se’n. Sobretot tenint en compte que la
majoria seran adolescents i gent jove. Així, es tracta d’una novel·la que et fa
viure el renaixement, la seua bellesa, et fa penetrar a l’interior dels quadres
de Botticelli i sentir l’emoció d’un
procés revolucionari, sempre a través del vehicle de la fantasia.
Per tant, quan ens endinsem en la
lectura d’aquest llibre, ens trobem amb una novel·la trepidant, amb aventures
que s’enllacen unes amb altres des del primer capítol fins al final, amb un
ritme ràpid, d’acció contínua. Les aventures s’emboliquen i es compliquen a
mesura que avança l’argument, apareixen noves incògnites, hi ha personatges
ambigus o fins i tot equívocs que mai no se sap si són bons o dolents ni quin
paper estan jugant. Existeix un traïdor ocult que es mou molt a prop de la
protagonista però que no podem identificar-lo. La mateixa Sílvia pateix un greu
problema d’identitat que no es resol fins al final. Tot això genera intriga i
reforça la tensió narrativa.
- Lectura d'Amàlia Garrigos i Pau Vendrell d'un fragment de la novel·la. Bullent.blogspot.com.es/2011/10/la-copa-dels-origens-alta-fidelitat-de.html
Ressenya de Xavier Pinyol a la Revista de Lletres Valencianes
Sílvia
és una adolescent que, després de patir un greu accident d'automòbil, intenta
retrobar-se a si mateixa. L'amnèsia roman obstinada en un món absent de
records. La seua passió per la pintura
del renaixement italià, dilueix el dolor que li causa la seua pròpia
imatge, un rostre desfigurat que la manté allunyada de l'ideal de la dona
quatrecentista.
Un
viatge de fi de curs situa en la trama a Silvia i a la seua amiga Helena, dos
pols oposats dins d'una mateixa realitat adolescent. El que al principi sembla
derivar, sense remei, cap a una estètica similar a les obres de Federico
Moccia, canvia el seu rumb en direcció a destinacions de més calat. La catedral
de Santa Maria del Fiore, a Florència, és el punt de partida d'una aventura
inquietant, on el fantàstic s'entrellaça amb l'històric per a construir un
còctel de perfectes proporcions.
Després
d'un esdeveniment inesperat, que trenca momentàniament el pols transcendent de
l'oració i l'admiració dels turistes per l'arquitectura i l'art catedralici,
Silvia obté, de manera fortuïta, un fabulós llegat: La Copa dels orígens. A
partir d'aquest instant, el traç argumental de la novel·la trasllada la
protagonista a l'interior de la Galeria dels Uffizi
Però,
on es troba realment Silvia? Darrere de l'expressió estàtica dels personatges
del Quatrocento, s'amaga un misteriós secret. Cada obra, com una finestra
oberta a la història, reviu en el seu interior l'iter dels esdeveniments
reproduïts pels pintors renaixentistes. En un primer moment, Sílvia se
submergeix en la tercera taula del tríptic de «La Batalla de Sant Romano», de
Paolo Ucello, on té lloc una dura batalla entre urbinistes, partidaris d'un
poder absolut i els qui, després de Nicolás de Tolentino, prefereixen una
societat lliure i democràtica.
El
nexe d'unió entre Sílvia i el món dels dipinti, és Sandro, personatge taciturn
amb qui aconsegueix fugir del quadre «El Naixement de Venus», per a refugiar-la
en el seu propi, «Retrat d'home amb la medalla de Cosme el Vell», un retrat
anònim, del mateix Botticelli, lliure de l'assetjament de la bruixa, Battista
Sforza, Duquessa d'Urbino. La relació entre Silvia i Sandro, sembla reflectir,
en la novel·la, l'amor que Sandro Botticelli va poder sentir, en la vida real,
per Simonetta Vespucci, musa del Renaixement.
Melcior,
Gaspar i Baltasar, presents en el quadre «Adoració dels Mags» del pintor
fiorentí, acompanyaran a Sílvia, convertida en Dama Custodia, donant-li la
protecció precisa i les claus necessàries per a poder concloure amb èxit la
seua missió.
Només
una incògnita queda en l'aire, almenys per a Silvia, que no aconsegueix
desvetllar el misteri de la seua pròpia identitat. Únicament el rei Melcior,
ajudat pel relat d'un somni de la jove, descobrirà a veritat i, amb ella,
l'esperança per al poble dels dipinti.
Altres
personatges sorgits dels Uffizi: Santa Ana, La Mare de Déu, Bernardino Della
Ciarda; o de la història del Quatrocento: Savonarola, contribueixen a omplir
l'elenc d'aquesta interessant novel·la d'Isabel Canet, finalista del XXX Premi
Enric Valor de Narrativa Juvenil.
Javier
Piñol