LA COPA DELS ORÍGENS

La Copa dels Orígens, d'Isabel Canet Ferrer, finalista del premi Enric Valor de Picanya.
 Publicada per Edicions del Bullent



Els quadres de la Galeria dels Uffizi amaguen un secret: al seu interior es desplega un món paral·lel on els famosos personatges pintats en el Quatrocento, escindits en dos bàndols, lluiten entre ells per la llibertat i la democràcia. En el viatge de fi de curs a Florència, Sílvia descobreix accidentalment el món dipinto i es converteix en la custòdia d’un instrument poderós: una copa màgica capaç d’invertir el curs de la guerra. Perseguida per una duchessa experta en bruixeria i assistida per tres mags, viurà una aventura extraordinària en la qual trobarà l’amor i s’enfrontarà amb el misteri insondable de la seua pròpia identitat.



¿Voleu llegir el primer capítol? Ací teniu l'enllaç:
http://issuu.com/bullent/docs/tast_copa_or_gens/1

Si voleu escoltar un fragment de la novel·la llegit per Amàlia Garrigós i Pau Vendrell a Radio 9 aquest altre enllaç:


Ací podeu vore l'entrevista que Puri Naya em va fer a TeleSAfor:
https://www.facebook.com/pages/Bullent/111412812488




RESSENYA DE LLUÍS MANSANET I ANNA CATALÀ


LA COPA DELS ORÍGENS
       És una novel·la fantàstica que ens trasllada a un món paral·lel al nostre: el món dipinto, (el món pintat), on els personatges del Quatrocento cobren vida a l’interior de la Galeria dels Uffizi a Florència.

Isabel Canet, com una Lewis Carroll actual ens trasllada a un món imaginari com si d'Alícia a través de l'espill es tractés. Perque la seua obra és un ensizador joc de miralls, en el qual la protagonista es veu reflectida davant l'observació dels quadres del Quattrocento italià. I el “divertimento” que suposa el joc ens fa oblidar-nos de la rigidesa de les normes de la societat real per a enfonsar-nos en un món de FANTASIA regit per lleis diferents.


            Però el que és especialment suggerent i suggestiu en aquesta història és que el llindar entre tots dos mons és evanescent, una frontera difuminada. Eixe “sfumato” tan propi de la tècnica renaixentista es utilitzat per Isabel per a plantejar-se qüestions de dens contingut. Perque, qui ha dit que siga incompatible la novel.la juvenil amb la LITERATURA amb majúscules? Per descomptat, no seré jo qui ho defenga.

            La història comença quan una adolescent, Sílvia, en el seu viatge de fi de curs a Florència, s’infiltra accidentalment als Uffizi i descobreix que els famosos personatges dels grans quadres del Renaixement, obres de Botticelli, Piero della Francesca, Paolo Uccelo, Fra Angelico, etc. són vius i mantenen una gran guerra entre ells per culpa d’una duquessa cruel i perversa que, amb un colp d’estat, ha enderrocat el govern democràtic i assambleari dels Uffizi i ha imposat una dictadura del terror. La duquessa és experta en bruixeria i té dominada tota la població, excepte un grup de defensors de la democràcia que s’han organitzat com a Resistència i que li plantegen batalla.
            Sílvia, la protagonista, es vorà involuntàriament involucrada en la lluïta perquè acaba convertint-se en la Dama Custòdia de l’objecte més sagrat del món dipinto, La Copa dels Orígens, dotada d’increïbles poders màgics i que pot decidir el curs de la guerra. A partir d’eixe moment es vorà embolicada en un seguit d’extraordinàries aventures que acabaran per enfrontar-la al misteri de la seua pròpia identitat i l’ajudaran a descobrir l’amor.
     
LA COPA DELS ORÍGENS és una novel·la de gènere fantàstic amb un món imaginari que transcorre en les grans obres del Renaixement italià. Per això, els quadres juguen un paper molt important a l’obra. Així, podem trobar quadres tan famosos com El naixement d’Afrodita, L’Anunciació i  La Primavera, tots tres de Botticelli, L’Adoració dels Mags de Domenico Bigordi, La Batalla de San Romano… entre d’altres.
             L’objectiu és que els lectors tinguen una lectura entretinguda però, a la vegada, es desperte en ells la curiositat, l’atracció i l’estima per les grans obres d’art universal, començant per les de Florència, perquè és la ciutat que va ser bressol d’un moviment artístic fonamental en el Quattrocento.
            Davall de cuirasses de cavallers, d'encanteris i de màgia, la nostra escriptora no renuncia a utilitzar aquesta història com a invitació a reflexionar sobre algunes de les grans preguntes de la vida:
    La recerca de la pròpia identitat, la lluita contra les injustícies, la defensa de la democràcia, la significació de la bellesa, en un sentit estètic i ètic, l'amor com a motor de la vida...

     I ens preguntem  en el temps en el que vivim (ja en ple segle XXI), si té sentit capficar-se en incloure aquestes qüestions en una novel.la juvenil adreçada en principi als adolescents. Potser algú podria dir que es tracta d'una pèrduda de temps per a alumnes de secundària amb uns programes educatius sobrecarregats de continguts. En el món actual, el món dels grans avanços científics, dels grans descobriments tecnològics, on regna la informàtica i Internet, podria semblar que els joves de la nostra societat no es paren a preguntar-se aquestes coses. En canvi per a mi és més bé el contrari. Crec que som els adults els que hem perdut la inocència i la puresa de sentiments. I és evident que hi ha  coses que ni els logaritmes ni la trigonometria serviran als joves per a trobar respostes als seus dubtes interiors.
            LA COPA DELS ORÍGENS  pretén també que els lectors i lectores reflexionen sobre el concepte de bellesa ¿què és avui per a nosaltres la bellesa? ¿què era fa cinc-cents anys, durant el Quattrocento? Més encara, ¿podem viure en un món que destrueix l’art, que menysprea la bellesa? Això mateix es planteja Sílvia en un moment àlgid de la novel·la. Ella es pregunta: “ ¿Tindria sentit el món si la bellesa s’extingira?” I ella mateix es contesta: “No! Amb la mort de l’art sucumbeix el desig de superació davant la misèria de la condició humana.” (pag. 186)
            Finalment, el llibre acaba amb una lliçó: i és que la vertadera bellesa del ser humà és a l’interior de les persones, al cor, més enllà del físic. La protagonista de LA COPA DELS ORÍGENS  no seria bella segons els canons de bellesa superficial basada en l’atractiu del físic perquè té la cara desfigurada per un accident, però sí que és bella perquè té un gran cor. Per això la seua amiga Helena li diu: “ Que no has aprés res durant l’estada a Florència? La bellesa autèntica és a l’interior.”(pag. 196)
 
             Però aquesta no és l’única reflexió que planteja el llibre. Una altra qüestió important és el tema de la democràcia, com a únic sistema de govern digne per a les persones perquè parteix de la igualtat de drets, enfront de la dictadura on es concedeixen privilegis a una èlit mentre els vulneren els drets fonamentals de la majoria de la població. La Resistència dels Uffizi defensa els principis de la Constitució Gloriosa que són: igualtat, llibertat i solidaritat, enfront de la Segregació de Classes que ha imposat la dictadura de la duquessa d’Urbino. En realitat LA COPA DELS ORÍGENS és un cant a la llibertat i a la democràcia, que són uns valors plenament d’actualitat  perquè sempre hi ha hagut pobles i persones esclavitzats arreu del món. Per això en el llibre els personatges viuen un procés revolucionari alliberador. (pag. 185)

            L'ús de l'ART i la poesia que tan hàbilment utilitza Isabel seran camins que podran recórrer els lectors de totes les edats, per a aplegar a una abigarrada destinació farcida d'un grapat d'emocions. Perque una de les coses més interessants d'aquesta història és la pluralitat (perfectament ensamblada) de lectures que es pot fer de LA COPA DELS ORÍGENS:

            A la Copa dels Orígens, el lector jove cercarà i trobarà acció i aventures, el lector romàntic descobrirà sentiments apassionats, el lector docent aprofitarà els recursos pedagògics i fins i tot el lector amant de l'art vorà una exhuberant creativitat a l'hora de reinterpretar-se des d'una vessant tan imaginativa les pintures del Renaixement.

            Perque és evident que llegint aquesta novel.la i coneguent Isabel, tots sabem que ella és una enamorada de l'ART.  L'Art, un dels temes centrals i principals de l'obra, i que Isabel aconsegueix que no siga tractat com un conjunt d'objectes freds, aïllats, destinats a la simple i distant contemplació a les sales dels museus, i que sols interessen als especialistes i historiadors. Diu un dels protagonistes de la novel.la:
            “Els humans s'aproximen als quadres i els contemplen amb admiració, però ignoren per complet el món que batega en la profunditat de les obres”.
            De ben segur que després d'haver llegit La Copa dels Orígens, mirarem amb altres ulls l'art que ens rodeja, per que al meu parer és l'ART el que veritablement ens diferencia i ens distancia dels animals, el que ens aporta la condició como a humans.
 
            L' art que ens presenta Isabel, l'art del Renaixement italià no és un context exòtic i llunyà per al lector valencià. No en va, la València del segle XV, la València dels Borja i del Tirant de Martorell, la València dels àngels músics de la cúpula de la seu valenciana, semblen unes imatges simètriques, reflectides a la Mediterrània, en relació amb la Florència de la Copa dels Orígens, com una reencarnació del Grial, que la tradició ens diu que es conserva a la nostra catedral. En definitiva són nombroses les lectures i les curiositats que es desperten amb la lectura d'aquesta obra.


Un altre tema important en la novel·la és el de “el primer amor” amb tots els seus efectes enlluernadors i encisadors i el vel de passió que l’envolta. Així, Sílvia s’enamora perdudament de Sandro i no pot contenir el seu desig de besar-lo, tal com diu en…(pag. 103 i pag. 56). Aquest amor adolescent esdevé un atractiu més d’aquesta història plena de sorpreses.
            LA COPA DELS ORÍGENS és una novel·la amb uns grans referents culturals , i que exposa valors que conviden a reflexionar però, tot i això, és sobretot una novel·la d’aventures,!!!  ja que la intenció és que eixos valors arriben als lectors gairebé sense adonar-se’n. Sobretot tenint en compte que la majoria seran adolescents i gent jove. Així, es tracta d’una novel·la que et fa viure el renaixement, la seua bellesa, et fa penetrar a l’interior dels quadres de Botticelli i  sentir l’emoció d’un procés revolucionari, sempre a través del vehicle de la fantasia.

            Per tant, quan ens endinsem en la lectura d’aquest llibre, ens trobem amb una novel·la trepidant, amb aventures que s’enllacen unes amb altres des del primer capítol fins al final, amb un ritme ràpid, d’acció contínua. Les aventures s’emboliquen i es compliquen a mesura que avança l’argument, apareixen noves incògnites, hi ha personatges ambigus o fins i tot equívocs que mai no se sap si són bons o dolents ni quin paper estan jugant. Existeix un traïdor ocult que es mou molt a prop de la protagonista però que no podem identificar-lo. La mateixa Sílvia pateix un greu problema d’identitat que no es resol fins al final. Tot això genera intriga i reforça la tensió narrativa.
            Tota eixa acció, tota eixa intriga està envoltada de l'art, que ens porta a la BELLESA, eixa bellesa de la que ja  ens ha parlat Anna Català, eixa  bellesa amb la que novament Isabel ens sorpren, ja que es una bellesa diferent, que ens fa reflexionar si és més bell l'objecte o la persona bella o la bellesa resideix en els ulls de la persona que ho admira.


RESSENYA DE JAVIER PINYOL

Ressenya a la Revista de Lletres Valencianes
La copa dels orígens. Isabel Canet Ferrer. Edicions del Bullent, Paiporta, 2011
Sílvia és una adolescent que, després de patir un greu accident d'automòbil, intenta retrobar-se a si mateixa. L'amnèsia roman obstinada en un món absent de records. La seua passió per la pintura  del renaixement italià, dilueix el dolor que li causa la seua pròpia imatge, un rostre desfigurat que la manté allunyada de l'ideal de la dona quatrecentista.


Un viatge de fi de curs situa en la trama a Silvia i a la seua amiga Helena, dos pols oposats dins d'una mateixa realitat adolescent. El que al principi sembla derivar, sense remei, cap a una estètica similar a les obres de Federico Moccia, canvia el seu rumb en direcció a destinacions de més calat. La catedral de Santa Maria del Fiore, a Florència, és el punt de partida d'una aventura inquietant, on el fantàstic s'entrellaça amb l'històric per a construir un còctel de perfectes proporcions.
Després d'un esdeveniment inesperat, que trenca momentàniament el pols transcendent de l'oració i l'admiració dels turistes per l'arquitectura i l'art catedralici, Silvia obté, de manera fortuïta, un fabulós llegat: La Copa dels orígens. A partir d'aquest instant, el traç argumental de la novel·la trasllada la protagonista a l'interior de la Galeria dels Uffizi
Però, on es troba realment Silvia? Darrere de l'expressió estàtica dels personatges del Quatrocento, s'amaga un misteriós secret. Cada obra, com una finestra oberta a la història, reviu en el seu interior l'iter dels esdeveniments reproduïts pels pintors renaixentistes. En un primer moment, Sílvia se submergeix en la tercera taula del tríptic de «La Batalla de Sant Romano», de Paolo Ucello, on té lloc una dura batalla entre urbinistes, partidaris d'un poder absolut i els qui, després de Nicolás de Tolentino, prefereixen una societat lliure i democràtica.
El nexe d'unió entre Sílvia i el món dels dipinti, és Sandro, personatge taciturn amb qui aconsegueix fugir del quadre «El Naixement de Venus», per a refugiar-la en el seu propi, «Retrat d'home amb la medalla de Cosme el Vell», un retrat anònim, del mateix Botticelli, lliure de l'assetjament de la bruixa, Battista Sforza, Duquessa d'Urbino. La relació entre Silvia i Sandro, sembla reflectir, en la novel·la, l'amor que Sandro Botticelli va poder sentir, en la vida real, per Simonetta Vespucci, musa del Renaixement.
Melcior, Gaspar i Baltasar, presents en el quadre «Adoració dels Mags» del pintor fiorentí, acompanyaran a Sílvia, convertida en Dama Custodia, donant-li la protecció precisa i les claus necessàries per a poder concloure amb èxit la seua missió.
Només una incògnita queda en l'aire, almenys per a Silvia, que no aconsegueix desvetllar el misteri de la seua pròpia identitat. Únicament el rei Melcior, ajudat pel relat d'un somni de la jove, descobrirà a veritat i, amb ella, l'esperança per al poble dels dipinti.
Altres personatges sorgits dels Uffizi: Santa Ana, La Mare de Déu, Bernardino Della Ciarda; o de la història del Quatrocento: Savonarola, contribueixen a omplir l'elenc d'aquesta interessant novel·la d'Isabel Canet, finalista del XXX Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil.
Javier Piñol





No hay comentarios:

Publicar un comentario