miércoles, 29 de octubre de 2014

FINESTRA DE L'ALBA


Entre els objectes que més m'estime hi ha una finestra.
Ja us podeu imaginar que no és una finestra qualsevol.
De cap manera.
La considere tan excepcional que abans d'obrir-la prenc alè, com aquell que es prepara a presenciar un gran esdeveniment. Després continue el ritual amb parsimònia i n'esbatane les ventalles, ara l'una ara l'altra, expectant davant el contingut que tot seguit se m'oferirà als ulls. Una imatge que conec tant com les línies de la meua mà i que, tanmateix, mai no em canse de remirar amb gran plaer.
La finestra és molt vella.
Qui la va fer, va morir fa segles, i també els qui anys després la van adobar diverses vegades. Per això, té frontisses de diverses formes i mides; una de cada época, totes de ferro, gruixudes i llargues, una mica oxidades.
Va estar molts anys al primer pis de casa del meu besavi Genaro, al carrer del Convent de Simat de Valldigna, i ell assegurava que procedia dels enderrocs del monestir. Formava conjunt amb una porta, de la mateixa fusta i ornamentació, que obria la cambra on hi havia la finestra.
Va arribar a les meues mans gràcies a l'oncle Augusto, junt amb una col·lecció de llibres decimonònics mig rossegats i arnats que guarde com un altre tresor familiar. La vaig tindre una dècada llarga a la cambra de casa, embolicada amb draps, esperant la seua ocasió. I, finalment, vaig trobar la manera de retornar-li la vida. No com a finestra, sinó com a peça artística.
D'això se'n va encarregar Francesc Vicenç Nogueroles, que és amic, pintor i restaurador; per tant, la persona ideal per entendre la trascendència que l'operació tenia per a mi, i per convertir aquell tros de fusta corcada en una petita joia. A més, la va dotar d'un poder especial: el de reproduir amb fidelitat la visió de la Valldigna des de les voltes de Barx amb la llum de les cinc del matí, la primera llum del dia.

Francesc Vicenç Nogueroles és un gandià que, com tants altres, ha hagut de portar el seu talent a terres de més al nord, a la recerca de major comprensió que no la que li ofereixen els seus conciutadans. Tot i això, és sempre ben a prop, neguitejant-se amb els tràngols que pateix la nostra cultura. Ell mateix ha tingut a bé penjar aquesta imatge de la finestra al seu blog, d'on l'he rescatada amb emoció. Per als amants de la pintura, el blog de Francesc resultarà una deliciosa descoberta. Us convide a fer-ne una ullada i penetrar al seu particular univers on els poders són íntims i ocults, senzills, de vegades infantils o diminuts, però sempre potents i perdurables.
http://efaqueve.blogspot.com/2014/06/finestra.html
Mireu i gaudiu el que hi ha al fons de cada finestra: mai no és el que sembla a primera vista.