sábado, 5 de abril de 2014

Presentació de LA MELODIA DEL DESIG a Beniopa



Ahir ens confessava Ferran Garcia-Oliver que ha tardat 6 anys en acabar la seua última novel·la "La melodia del desig". Un temps llarg. Hores i hores de matinades davant l'ordinador buscant paraules, imatges, llegint documents, perfilant frases, imaginant cares i carrers, personatges i escenaris. Un treball ingent.
      La novel·la delata la feinada des de la primera pàgina. El treball de filigrana de la llengua no pot ser resultat d'un rampell d'inspiració, sinó de la constància en la recerca del mot just, l'adjectiu necessari, el verb escaient... El resultat és pura orfebreria lingüística, fils d'or entre pedres precioses. Un treball que avui dia és difícil de trobar perquè, més que artesans de la paraula, abunden els mercaders que fan negoci.

     L'estil barroc, però sense afectació, ens trasllada a un altre temps. Sis-cents anys enrere. A la València del quatre-cents. La gran ciutat del Regne. La dels cavallers, les dames, els capellans, els rodamóns, les monges, els conversos, el poeta Ausias Marc i la reina Maria..., que desfilen per les places, s'aboquen als balcons, lluiten i forniquen, estimen i moren. Una ciutat enlluernadora i tenebrosa, beata i prostituta; una València medieval que supera els tòpics per mostrar-se autèntica, tremenda, immensa, molt més València del que cap autor havia gosat retratar. 
     En la presentació que ahir va fer a Beniopa, a càrrec del professor Emili Selfa, Ferran reconeixia que no ha necessitat una preparació especial per a documentar-se sobre l'espai i l'època, com acostumen a fer els escriptors. En realitat, fa 34 anys que estudia l'edat mitjana i coneix fins i tot massa els ambients, les històries, els esdeveniments... El seu ha estat un treball de contenció, de triar entre tanta informació com li ha proporcionat la seua dilatada carrera d'historiador. Perquè era ben conscient que les necessitats de la literatura s'havien d'imposar a les temptacions de l'investigador d'ofici. 
   Cal reconéixer que ha trobat la fórmula justa per seduir els lectors, atrapar-los en la bella xarxa de paraules i, a la vegada, emmirallar-los amb el resplendor de l'època. El resultat és, possiblement, una de les millors novel·les que s'han escrit mai amb un rerefons històric al País València. I ho és, justament, perquè és molt més que una novel·la històrica. És una obra que defuig l'encasellament dels gèneres per obrir nous horitzons literaris on l'erotisme, la poesia, la psicologia, la cultura popular, la medicina, la topografia, la història de les mentalitats o la religió s'entrellacen discretament per fonamentar una trama audaç, un argument captivador, uns personatges universals i uns escenaris de referència per als valencians. En definitiva, literatura en majúscules. Una experiència per als amants de les lletres a l'encalç de l'exquisit. Delicatessen d'alt nivell per a paladars exigents. 
Bon apetit.




3 comentarios:

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. A mi també m'ha encisat i no me n'he pogut estar d'escriure-hi quatre ratlles. Les adjuntes per si us ve de gust: http://escritsurgencia.blogspot.com.es/2014/05/la-melodia-del-desig.html
    Abraçades.

    ResponderEliminar
  3. A banda la confiança cega en l'autor, si una lectora com l'Olívia t'escriu després d'anys per parlar-ne les bondats, no cal més

    ResponderEliminar