miércoles, 23 de abril de 2014

Conte de Sant Jordi

Això diu que era una princesa tan delicada que només menjava roses, un cavaller tan brètol que no tenia altre desig que provar l'espasa i un drac, gros i verd, que ho cremava tot al seu voltant. I malgrat les dèries amb què ocupaven les seues vides, en el fons tots tres estaven més avorrits que una col en un favar.
Un dia d’abril que els ocells refilaven sense treva –ja sabeu com de pesats poden arribar a ser, princesa, cavaller i drac eixiren a fer un volt fins a la vora de la mar i es trobaren amb una cua de gent tan llarga i abundosa, tan bigarrada i colorida, que van caure bocabadats. Serà un rogatori per a la pluja? va suposar ella. No, què dius, ha ser una processó de penitència, ja saps com han robat i estafat, va corregir-la ell. El drac va esbufegar. Ni l’un ni l’altre, és la festa de Sant Jordi a les rambles, babaus; i va exhalar una bocanada de foc a una paradeta. Gran miracle entre els miracles! Una ventada va apagar les flames i res no es va cremar.
La princesa, el cavaller i el drac, s’abocaren a la paradeta i descobriren el remei màgic que estaven buscant. Es diuen llibres i combaten l’avorriment amb més eficàcia que qualsevol metzina, els va assegurar el llibreter. I ja no hi ha haver manera d’apartar-los d’allí. Si us afanyeu encara se’ls trobareu entre la gentada, entre pàgines i lletres, badant.

Conte contat, conte acabat. Feliç dia de Sant Jordi.

No hay comentarios:

Publicar un comentario