miércoles, 30 de abril de 2014

Vídeo de Pedra, paper i tisores

Ja tenim ací el video de l'exposició Pedra, paper i tisores on hem col·laborat un grup d'escriptores i artistes saforenques i que s'acaba de clausurar a Gandia.



miércoles, 23 de abril de 2014

Conte de Sant Jordi

Això diu que era una princesa tan delicada que només menjava roses, un cavaller tan brètol que no tenia altre desig que provar l'espasa i un drac, gros i verd, que ho cremava tot al seu voltant. I malgrat les dèries amb què ocupaven les seues vides, en el fons tots tres estaven més avorrits que una col en un favar.
Un dia d’abril que els ocells refilaven sense treva –ja sabeu com de pesats poden arribar a ser, princesa, cavaller i drac eixiren a fer un volt fins a la vora de la mar i es trobaren amb una cua de gent tan llarga i abundosa, tan bigarrada i colorida, que van caure bocabadats. Serà un rogatori per a la pluja? va suposar ella. No, què dius, ha ser una processó de penitència, ja saps com han robat i estafat, va corregir-la ell. El drac va esbufegar. Ni l’un ni l’altre, és la festa de Sant Jordi a les rambles, babaus; i va exhalar una bocanada de foc a una paradeta. Gran miracle entre els miracles! Una ventada va apagar les flames i res no es va cremar.
La princesa, el cavaller i el drac, s’abocaren a la paradeta i descobriren el remei màgic que estaven buscant. Es diuen llibres i combaten l’avorriment amb més eficàcia que qualsevol metzina, els va assegurar el llibreter. I ja no hi ha haver manera d’apartar-los d’allí. Si us afanyeu encara se’ls trobareu entre la gentada, entre pàgines i lletres, badant.

Conte contat, conte acabat. Feliç dia de Sant Jordi.

miércoles, 9 de abril de 2014

EXPOSICIÓ PER COMMEMORAR EL 8 DE MARÇ

Per celebrar el dia 8 de març i en homenatge a totes les dones treballadores del món (amb o sense sou), un grup d'escriptores i artistes vam estrenar a Gandia l'exposició Pedra, paper i tisores, a la Sala Coll Alas de l'Escola Pia. Gràcies a la infatigable Adriana Serlik, la nostra coordinadora, el treball ha quedat reflectit també en un ebook que podeu aconseguir gratuïtament en Amazon els dies 23 al 27 d'abril d'enguany, i després pel preu simbòlic d'1'54 €.
Us passe l'enllaç per si esteu interessats en el nostre treball.
La meua col·laboració porta per títol Labancamata. I obeeix al plantejament que ens va fer Adriana de ser crítiques amb la realitat que ens envolta.

sábado, 5 de abril de 2014

Presentació de LA MELODIA DEL DESIG a Beniopa



Ahir ens confessava Ferran Garcia-Oliver que ha tardat 6 anys en acabar la seua última novel·la "La melodia del desig". Un temps llarg. Hores i hores de matinades davant l'ordinador buscant paraules, imatges, llegint documents, perfilant frases, imaginant cares i carrers, personatges i escenaris. Un treball ingent.
      La novel·la delata la feinada des de la primera pàgina. El treball de filigrana de la llengua no pot ser resultat d'un rampell d'inspiració, sinó de la constància en la recerca del mot just, l'adjectiu necessari, el verb escaient... El resultat és pura orfebreria lingüística, fils d'or entre pedres precioses. Un treball que avui dia és difícil de trobar perquè, més que artesans de la paraula, abunden els mercaders que fan negoci.

     L'estil barroc, però sense afectació, ens trasllada a un altre temps. Sis-cents anys enrere. A la València del quatre-cents. La gran ciutat del Regne. La dels cavallers, les dames, els capellans, els rodamóns, les monges, els conversos, el poeta Ausias Marc i la reina Maria..., que desfilen per les places, s'aboquen als balcons, lluiten i forniquen, estimen i moren. Una ciutat enlluernadora i tenebrosa, beata i prostituta; una València medieval que supera els tòpics per mostrar-se autèntica, tremenda, immensa, molt més València del que cap autor havia gosat retratar. 
     En la presentació que ahir va fer a Beniopa, a càrrec del professor Emili Selfa, Ferran reconeixia que no ha necessitat una preparació especial per a documentar-se sobre l'espai i l'època, com acostumen a fer els escriptors. En realitat, fa 34 anys que estudia l'edat mitjana i coneix fins i tot massa els ambients, les històries, els esdeveniments... El seu ha estat un treball de contenció, de triar entre tanta informació com li ha proporcionat la seua dilatada carrera d'historiador. Perquè era ben conscient que les necessitats de la literatura s'havien d'imposar a les temptacions de l'investigador d'ofici. 
   Cal reconéixer que ha trobat la fórmula justa per seduir els lectors, atrapar-los en la bella xarxa de paraules i, a la vegada, emmirallar-los amb el resplendor de l'època. El resultat és, possiblement, una de les millors novel·les que s'han escrit mai amb un rerefons històric al País València. I ho és, justament, perquè és molt més que una novel·la històrica. És una obra que defuig l'encasellament dels gèneres per obrir nous horitzons literaris on l'erotisme, la poesia, la psicologia, la cultura popular, la medicina, la topografia, la història de les mentalitats o la religió s'entrellacen discretament per fonamentar una trama audaç, un argument captivador, uns personatges universals i uns escenaris de referència per als valencians. En definitiva, literatura en majúscules. Una experiència per als amants de les lletres a l'encalç de l'exquisit. Delicatessen d'alt nivell per a paladars exigents. 
Bon apetit.