jueves, 4 de julio de 2013

ÀNGELS DE NATA


Maria Josep Escrivà, autora
Maria Alcaraz i Frasquet,
il·lustradora
Edicions 96


Al cel hi ha àngels daurats, fets de llum de sol i pols d’estrelles. També n’hi ha que semblen d’argent, perquè reflecteixen amb les ales la llum de la lluna. Altres són eteris i foscos com la nit, per guardar el son dels nens i les nenes. Els de reflexos tornassolats sobrevolen els prats amb ales de papallona, els que llueixen túnica d'un blau candorós vigilen els mars, mentre els que vesteixen de porpra encesa esperen al peu dels altars. O almenys això diuen els savis que van escriure els llibres més vells del món. Difícilment podríem nosaltres, amb els ulls cegallosos dels adults, abastar la diversitat d’aquestes extraordinàries criatures, de les quals només encertem a entrellucar l’ombra que projecten sobre les parets tosques de la nostra cova.
I, tanmateix, un àngel blanc com la primera neu de l’hivern ha estat vist al Grau de Gandia. Clar que no tothom l’ha vist, no. ¿Qui seria capaç de veure un àngel i reconèixer que allò ben bé era un àngel autèntic i no un anunci comercial o un miratge producte de l’estrés de cada dia? Doncs, només els infants, que encara conserven la mirada íntegra i sincera. L’han vist i l’han tocat. Havia caigut a sota d’una palmera, malalt, amb les ales brutes i desencaixades, el pobrissó. Un àngel de nata estavellat com un colom. És tot un símptoma dels mals temps vivim. Per sort, els nens no s’han quedat de braços plegats. N’han organitzat una de bona per salvar-lo. No us conte més. De segur que us féu cabal de la gran aventura que han viscut. Mentre llegia el llibre que ho narra tot amb pèls i senyals, pensava què bonic seria recuperar els meus ulls de xiqueta per poder tornar a veure les meravelles del món. Talps, que ens hem tornat talps!
Sort que, de tant en tant, un raig de llum pura ens travessa les pupil·les i ens il·lumina el magí. Aleshores, com si protagonitzàrem un miracle, som capaços d’escriure un llibre que conté una engruna d’aquella immensitat que escapa als nostres sentits, un llibre que guarda un bocí de cel, transmés per aquells que ens vetlen amb les seues grans ales blanques, un llibre que, en llegir-lo, ens torna nens i savis i pinta de color la nostra vida de talps.
Estic segura que així va nàixer Àngels de nata, i també estic segura que Maria Josep Escrivà mai no ens revelarà el seu origen secret, i farà molt bé.