viernes, 24 de mayo de 2013

PERLES DE LA NIT


Traducció de l'àrab de
Margarida Castells i
Encarna Sant-Celoni
Tanque els ulls i escolte el seu plany, tan llunyà, tan dolgut, però. Els laments de tota un plèiade de dones que van lluir com estels en les corts de l’antiga Al-Àndalus i que han estat sepultades per tones seculars d’indiferència, fins a esdevenir només el centelleig de menudes perles de la nit.
Dones amb veus esmolades com el fil d’una navalla a l’hora de repudiar pretendents no desitjats.
Dones amb veus dolces com mel en la bresca a l’hora d’afalagar els seus protectors. 
Dones amb veus ardents com el desert en cridar a l’encontre a l’enamorat.
Mestres, sense dubte, en l’art de la paraula.
Grans poetes oblidades. Com les pedres de les seues ciutats enrunades, com els descendents dels seus reis expulsats, com la pols dels seus llibres perduts, que el vent va fer voleiar fins més enllà del mar.
Noms que ja no ens diuen res.
Hafsa Bint Hamdun
Aixa Bint Àhmad
Wal·lada Bind Almústafki
Umm Alhanà
I tantes altres...
Princeses o esclaves però, sobretot, POETES.


Escolteu els seus darrers mots i aprengueu de la seua història infortunada, no tan diferent de la de totes les dones que han lluitat per fer-se un lloc en un espai dominat per l’altre sexe. I com Wal·lada proveu a dir:

Jo, per Déu, ben digna sóc d’honors
I, amb urc, marxa i camí vaig fent.

Emplato la galta al meu amant
I a aquell que el vol dono el meu bes.

2 comentarios:

  1. Preciós, com ja t'havia dit. Tard o d'hora hauré d'aconseguir aquest llibre.
    Ah, per cert, m'acabo de fer seguidora del teu bloc. Em pensava que ja n'era.
    Besets!

    ResponderEliminar
  2. Gràcies, Shaudin, i benvinguda. Em feies molta falta en aquest blog que vaig construint amb més ganes que traça. Sí,les poetes d'Al-Àndalus bé es mereixen la nostra reverència. Hem d'arrancar-les de l'oblit on les han confinades. Alguns poemes són autentiques explosions de poder literari.

    ResponderEliminar