martes, 23 de abril de 2013

DIA DEL LLIBRE A UTIEL

      
Supose que per a una escriptora no hi ha millor manera de celebrar el dia de Sant Jordi que parlant dels seus llibres amb els seus lectors i lectores. Almenys eixa és la impressió que he tingut avui a Utiel, quan he entrat al saló d'actes de l'IES Miguel Ballesteros Viana i he vist tots aquells alumnes somrients de 4rt d'ESO esperant la presentació de LA COPA DELS ORÍGENS. L'experiència ha estat molt gratificant perquè han estat molt atents, han fet preguntes en un valencià fluïd i correcte i han deixat ben clar que en terres de llengua castellana també s'hi pot fer país.
Una abraçada per a les profes Laia i Rosi, i per a tots els nous amics i amigues d'Utiel. Us promet que l'any que ve ens tornarem a vore si res no ho impedeix.






viernes, 19 de abril de 2013

SANT JORDI

Com cada any arriba Sant Jordi cavalcant sobre el seu cavall blanc, amb la llança ben dreta, l'armadura impol·luta, una rosa als llavis i un parell de llibres sota el braç. Bé, un parell és un dir, podien tres o quatre, o fins i tot una biblioteca. El cas és que el dia 23 és el dia del llibre i cal complir amb la tradició. Les llibreries us esperen vestides de festa amb el bo i millor exposat als aparadors. L'experiència paga la pena: els llibres s'amunteguen amb una abundància deshinibida, les cobertes de coloraines capturen la mirada just abans d'enlluernar-la amb un títol rutilant i, tot, seguit, submergir-vos en el dolç somnieig de l'encís que us durà a escollir aquest o aquell altre exemplar ideal per a l'àvia, la nena o el veí que us rega les plantes en cap de setmana. El cas és que a tot el món li agrada llegir i el dia 23 no s'ha de quedar sense llibre ningú dels que estimeu. Au, aneu drets cap a la llibreria i trieu amb el cor, amb el cap, amb la intuïció o amb els peus, tan se val. El cas és la bona intenció. Recordeu-vos de LA COPA DELS ORÍGENS si us agrada la fantasia o si teniu adol·lescents a casa. Amb qualsevol d'aquests llibres de segur que l'encertareu!

 
 




sábado, 13 de abril de 2013

SOPA ANTICÀNCER

      Aquesta setmana vaig passar per l'herboristeria i em vaig fer amb un llibre que em va semblar, d'entrada, curiós i interessant. És un llibre que s'ha fet popular entre els aficionats a les dietes curatives, especialment als EEUU però també a Europa, i ha generat tot un corrent de seguidors. La milagrosa dieta del ph (no té traducció al català), de Robert O. Youn i Shelley Redford Young, publicat per Ediciones Obelisco és un llibre que proposa una dieta d'aliments que alcalinitzen la sang per tal de recuperar la salut.
      He de confessar que jo no seguisc cap dieta especifica a l'hora de menjar, sobretot perquè la majoria són molt estrictes i turmenten el paladar però sí que m'agrada estar informada sobre els efectes de la nutrició sobre la salut i, de tant en tant, incorpore aliments o canvie hàbits per millorar el meu estat general.
      D'aquest llibre en concret m'ha cridat l'atenció una sopa que, segons els autors, té un alt potencial anticancerígen. En realitat, les qualitats anticancerígenes dels diversos tipus de col ja són ben conegudes entre els amants de la cuina vegetariana. Considere que tampoc es perd res de tastar-la.
      Ací us passe la recepta:
      
      SOPA ANTICÀNCER
      Per a 2 persones
      - 2 cullerades soperes de carvi o comí de prat (alcaravea en castellà. Carum carvi)
      - 2 tiges de bròquil
      - 2 rodanxes de col i altres 2 de col lombarda
      - 2 safanòries
      - 2 cebes tendres tallades
      - 2 tasses d'aigua calenta
      - sals integrals pures, al gust (sals de l'Himalaia o mar Celta)
      - 3 cullerades soperes de fenoll fresc
      - 1 pebre roig tallat a rodanxes

      Deixeu el comí de prat en remulla durant 24 hores abans d'usar-lo i elimineu el líquid. Introduiu les rametes de bròquil tallades menudes i les tiges a rodanxes fines en una cassola d'aigua. Talla la col i les safanories també menudes i tira-les a la cassola. Afegeix el comí de prat. Tapa i cou 5 minuts, sala-ho i aboca el guarniment de fenoll i el pebre. Ja pots emplatar.
      Els ingredients han de quedar bastant crus per a no perdre les propietats.
       Bon apetit i millor salut.

sábado, 6 de abril de 2013

LENTA AGONIA DE L'ERMITA DE SANT VICENT

               L’ermita de Sant Vicent, situada al terme de Gandia, vora el Serpis, és un d’aquells edificis que l’església ha abandonat, els devots han oblidat, les administracions han negligit, els constructors han cobert de naus industrials i les inclemències del temps s’han encarregat de deteriorar. I, tanmateix, res no ha estat suficient per fer-li perdre la seua dignitat. Tot i la seua degradació, continua sent un extraordinari document històric que ens informa sobre aquella antiga alqueria medieval de Benieto, habitada per musulmans abans de l’arribada dels colonitzadors cristians vinguts amb el rei Jaume I, i edificada sobre un jaciment arqueològic romà. En definitiva, una petita joia històrica i artística que els bàrbars (i no precisament els que esfondraren l’imperi romà sinó els que viuen i habiten entre nosaltres) s’han escarrassat en maltractar.
          Per desgràcia, la pràctica de destruir el patrimoni cultural no és cap novetat a Gandia, una ciutat on la tercera part de les edificacions protegides pel seu interès cultural ha estat enderrocada amb llicència municipal. Actualment, l’ermita de Sant Vicent només és una tessel·la de l'extens mosaic de patrimoni en runes amb què el govern municipal guarneix les cambres maleïdes de la seua incultura. Un mosaic que cada dia ha de suportar el frec de les botes dels irresponsables que tenen l’obligació de tenir-ne cura i, per contra, el xafen amb menyspreu.
Capella de l’Assumpció, ermita de Martorell, escoleta Wilson, edifici de Correus, calvari de Beniopa, quadra de Beniopa, alqueria del Gall, alqueria de Boles, alqueria de Sant Joan, morabit, torre dels Pares..., quants més? Tots abandonats, en perill d’esfondrament immediat. Mentre segles de cultura són devastats, Gandia perd un patrimoni que constitueix el fonament de la seua identitat i els ciutadans i ciutadanes confirmen que la crisi no és només econòmica, sinó que arrapa també cors i ànimes.