viernes, 29 de marzo de 2013

MONA DE PASQUA

Avui, Divendres Sant, mentre hi ha gent que adora fustes esguitades de sang i es flagela a ritme de tambors, la mort i la penitència ixen en processó amb un seguici de vestes que es planyen i udolen, els pecats són expiats i les promeses es compleixen, acostume a recordar Machado, en aquella Saeta tan emotiva que deia allò de: 

¡Oh, no eres tú mi cantar!
No puedo cantar, ni quiero,
a ese Jesús del madero,
sino al que anduvo en la mar.

No sóc devota de dolors. Pense que el millor de la Setmana Santa és, tot just, que dóna pas a la Pasqua, el nou cicle, la primavera, la festa, el bon temps, els dies llargs i càlids i les ganes de viure multiplicades. Per això, enlloc d'anar a processons, acostume a passar el Divendres Sant amb el comboi de fer les mones.
Sóc fidel a la recepta que em va transmetre la meua àvia Rosa, la recepta de les mones de Simat.
Tres ous, una quarta de sucre, un quilo de farina de força, un tros gran de rent, una mitja d'oli i el que admet d'aigua. Per a guarnir-la, blanc d'ou amb sucre i canyella. També he aprés a fer-ho a la manera de Beniopa, i aleshores es diu reganyà. Li pose carabassat ratllat, ametla i nous a trossos, ou batut ensucrat, i xocolata ratllada. Vint minuts al forn.

   
Ja l'oloreu? L'olor de Pasqua és dolça i concupiscent, desvetla el sentits i els amara de desitjos. 
Ja els veieu? Els colors de Pasqua són els de les primeres flors, que tremolen sota el blau amb randes del cel de primavera.
Ja l'assaboriu? La mona de Pasqua és flonja i especiada; sucre, canyella, ametla i anís.Mmmm, deliciosa!
A totes i tots els que vulgueu compartir la mona us convide a vindre a berenar el dia de Pasqua a l'illa d'enlloc.
Quan la nit és fosca i clara
com el nus del pensament.
Quan el sol fred i calent
ompli els forats del sentiment.
Com la pluja humida i seca 
quan refresca el cos encés.
Quan el vent calmat i fort,
set que l'esperit vola dispers.
És Pasqua florida
a l'illa d'enlloc:
el temps de collita
dels fruits i les flors.
Són aigües tranquil·les
a l'illa d'enlloc.
Ocells i petxines
de tots els colors.
Són aigües tranquil·les
a l'illa d'enlloc,
peixos i gavines
de tots els colors.

Jaume Sisa. Orgia. 1971.


2 comentarios:

  1. Que bonic està quedant-te el blog, Isabel. Feia dies que no hi entrava i m'he endut una sorpresa molt agradable! I l'entrada...: que visca la sensualitat del món i la celebració de la vida. I la "Saeta" de Machado..., que bonica és! De quants tràngols ens ha alliberat el grandíssim Machado. No ens deixes de regalar coses com aquestes, eh? S'agraeixen moltíssim!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. És a tu a qui hem d'agrair les contínues atencions que ens dediques, sempre atenta, sempre pròxima, sempre càlida Maria Josep.

      Eliminar