viernes, 29 de marzo de 2013

MONA DE PASQUA

Avui, Divendres Sant, mentre hi ha gent que adora fustes esguitades de sang i es flagela a ritme de tambors, la mort i la penitència ixen en processó amb un seguici de vestes que es planyen i udolen, els pecats són expiats i les promeses es compleixen, acostume a recordar Machado, en aquella Saeta tan emotiva que deia allò de: 

¡Oh, no eres tú mi cantar!
No puedo cantar, ni quiero,
a ese Jesús del madero,
sino al que anduvo en la mar.

No sóc devota de dolors. Pense que el millor de la Setmana Santa és, tot just, que dóna pas a la Pasqua, el nou cicle, la primavera, la festa, el bon temps, els dies llargs i càlids i les ganes de viure multiplicades. Per això, enlloc d'anar a processons, acostume a passar el Divendres Sant amb el comboi de fer les mones.
Sóc fidel a la recepta que em va transmetre la meua àvia Rosa, la recepta de les mones de Simat.
Tres ous, una quarta de sucre, un quilo de farina de força, un tros gran de rent, una mitja d'oli i el que admet d'aigua. Per a guarnir-la, blanc d'ou amb sucre i canyella. També he aprés a fer-ho a la manera de Beniopa, i aleshores es diu reganyà. Li pose carabassat ratllat, ametla i nous a trossos, ou batut ensucrat, i xocolata ratllada. Vint minuts al forn.

   
Ja l'oloreu? L'olor de Pasqua és dolça i concupiscent, desvetla el sentits i els amara de desitjos. 
Ja els veieu? Els colors de Pasqua són els de les primeres flors, que tremolen sota el blau amb randes del cel de primavera.
Ja l'assaboriu? La mona de Pasqua és flonja i especiada; sucre, canyella, ametla i anís.Mmmm, deliciosa!
A totes i tots els que vulgueu compartir la mona us convide a vindre a berenar el dia de Pasqua a l'illa d'enlloc.
Quan la nit és fosca i clara
com el nus del pensament.
Quan el sol fred i calent
ompli els forats del sentiment.
Com la pluja humida i seca 
quan refresca el cos encés.
Quan el vent calmat i fort,
set que l'esperit vola dispers.
És Pasqua florida
a l'illa d'enlloc:
el temps de collita
dels fruits i les flors.
Són aigües tranquil·les
a l'illa d'enlloc.
Ocells i petxines
de tots els colors.
Són aigües tranquil·les
a l'illa d'enlloc,
peixos i gavines
de tots els colors.

Jaume Sisa. Orgia. 1971.


sábado, 16 de marzo de 2013

LA QUADRA DE BENIOPA

      Tot i que no sóc persona de tradició fallera, entre altres motius perquè m'he criat a Simat de Valldigna i allí no se celebra la festa, des que visc a Beniopa col·labore amb la falla amb un article per al llibret. També me n'han demanat altres falles de Gandia com la del Passeig, la de la Vilanova o la de Corea. He procurat sempre complir els encàrregs tan bé com he sabut perquè pense que el llibret és una de les poques ocasions que, més gent de la que voldríem, viu l'experiència de llegir en la nostra llengua. Els llibrets a Gandia han millorat molt qualitativament, sobretot si els comparem amb els d'altres pobles, just per l'esforç que, d'una banda les comissions i d'altra els escriptors i escriptores, hem realitzat plegats. Fa gust comprovar com, els rípios van deixat lloc a poemes acurats i a articles interessants. En aquest sentit, cal destacar la feina feta per Pasqual Molina, amb l'ajuda inestimable de Vicenta Llorca, en promocionar els premis literaris Iaraní i Joan Climent als millors articles dels llibrets de falles, que han estat un autèntic estímul per a la millora de la qualitat de les obres presentades.
     L'any 2000 vaig tindre la satisfacció que el meu article "Conte de Sant Josep" eixira premiat amb el Premi Iaraní, i publicat pot després pel CEIC Alfons el Vell en un llibret col·lectiu que reunia tots els relats premiats i que podreu trobar fàcilment a les llibreries.     
     La meua col·laboració d'enguany amb les falles ha estat doble. D'una banda amb el llibret de Beniopa i d'altra amb el llibret de Corea, que és una obra magnífica. Per aquells que tingueu curiositat, us avance que en tots dos articles he escollit com a tema la pèssima situació del patrimoni cultural de Gandia, prenent com a exemple dos edificis de referència com són: la quadra de Beniopa i l'alqueria Martorell.
Si us ve de gust llegir una mica, podeu llegir el de la quadra, que està penjat al web de Saforíssims. 


viernes, 8 de marzo de 2013

BARÇA OU BARZAKH!



Àfrica és una terra dura, potser per això els seus fills coven des de la infantesa la il·lusió d’un paradís on la vida no siga pescar peixos o pasturar cabres sinó bellugar els peus rere un baló amb ales, un baló que vola fins al cel i en la seua trajectòria deixa caure una pluja de monedes d’or. Com més amarga és la pobresa major el desig de buscar el paradís, més arrelada la gosadia d’afrontar els perills que comporta el camí, més cega la temeritat d’assolir l’impossible.

Pasteres de mort solquen el mar que impedeix als fills d’Àfrica assolir els seus anhels. Què importa la mort, la vida a Àfrica també pot ser una mort. Només hi ha vida de debò a l’altra banda del mar. Les estrelles ho confirmen, estrelles de fusta de banús que han eixit del cor d’Àfrica per tocar amb la punta dels peus el cel del baló: Samuel Eto’o, Salif i Seydou Keita, Salomon Kalou, Baky Koné, Touré Yaya... Barça ou barzakh!

Mabale, Umm, Amadou es decideixen a emprendre la travessia, les cames lleugeres, el farcell ple de somnis, i el bagul de saviesa que l’àvia els ha llegat. Cia p degglu ngay yanga. Només qui escolta aprèn.  De Dakar a Casamance, de Casamance cap a les illes Canàries. Huitanta-quatre persones dalt d’una barca. En alta mar els somnis no alimenten ventres afamats, no orienten enmig de la deriva... Lu waay rindi ci sa loxo lay naac. Tard o d’hora, a la vida els nostres actes ens atrapen.
Barça ou barzakh! Una novel·la de Gemma Pasqual que us trasportarà al drama dels emigrants africans a través d'una mirada plena de respecte pels seus orígens i per la seua cultura, una mirada càlida i molt humana, i a la vegada crítica i poc condescendent amb les desigualtats socials.