domingo, 3 de febrero de 2013

 Ressenya a la Revista de Lletres Valencianes

La copa dels orígens. Isabel Canet Ferrer. Edicions del Bullent, Paiporta, 2011
Sílvia és una adolescent que, després de patir un greu accident d'automòbil, intenta retrobar-se a si mateixa. L'amnèsia roman obstinada en un món absent de records. La seua passió per la pintura  del renaixement italià, dilueix el dolor que li causa la seua pròpia imatge, un rostre desfigurat que la manté allunyada de l'ideal de la dona quatrecentista.
Un viatge de fi de curs situa en la trama a Silvia i a la seua amiga Helena, dos pols oposats dins d'una mateixa realitat adolescent. El que al principi sembla derivar, sense remei, cap a una estètica similar a les obres de Federico Moccia, canvia el seu rumb en direcció a destinacions de més calat. La catedral de Santa Maria del Fiore, a Florència, és el punt de partida d'una aventura inquietant, on el fantàstic s'entrellaça amb l'històric per a construir un còctel de perfectes proporcions.
Després d'un esdeveniment inesperat, que trenca momentàniament el pols transcendent de l'oració i l'admiració dels turistes per l'arquitectura i l'art catedralici, Silvia obté, de manera fortuïta, un fabulós llegat: La Copa dels orígens. A partir d'aquest instant, el traç argumental de la novel·la trasllada la protagonista a l'interior de la Galeria dels Uffizi
Però, on es troba realment Silvia? Darrere de l'expressió estàtica dels personatges del Quatrocento, s'amaga un misteriós secret. Cada obra, com una finestra oberta a la història, reviu en el seu interior l'iter dels esdeveniments reproduïts pels pintors renaixentistes. En un primer moment, Sílvia se submergeix en la tercera taula del tríptic de «La Batalla de Sant Romano», de Paolo Ucello, on té lloc una dura batalla entre urbinistes, partidaris d'un poder absolut i els qui, després de Nicolás de Tolentino, prefereixen una societat lliure i democràtica.
El nexe d'unió entre Sílvia i el món dels dipinti, és Sandro, personatge taciturn amb qui aconsegueix fugir del quadre «El Naixement de Venus», per a refugiar-la en el seu propi, «Retrat d'home amb la medalla de Cosme el Vell», un retrat anònim, del mateix Botticelli, lliure de l'assetjament de la bruixa, Battista Sforza, Duquessa d'Urbino. La relació entre Silvia i Sandro, sembla reflectir, en la novel·la, l'amor que Sandro Botticelli va poder sentir, en la vida real, per Simonetta Vespucci, musa del Renaixement.
Melcior, Gaspar i Baltasar, presents en el quadre «Adoració dels Mags» del pintor fiorentí, acompanyaran a Sílvia, convertida en Dama Custodia, donant-li la protecció precisa i les claus necessàries per a poder concloure amb èxit la seua missió.
Només una incògnita queda en l'aire, almenys per a Silvia, que no aconsegueix desvetllar el misteri de la seua pròpia identitat. Únicament el rei Melcior, ajudat pel relat d'un somni de la jove, descobrirà a veritat i, amb ella, l'esperança per al poble dels dipinti.
Altres personatges sorgits dels Uffizi: Santa Ana, La Mare de Déu, Bernardino Della Ciarda; o de la història del Quatrocento: Savonarola, contribueixen a omplir l'elenc d'aquesta interessant novel·la d'Isabel Canet, finalista del XXX Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil.
Javier Piñol

1 comentario: