viernes, 21 de septiembre de 2012

LA SAGA DE CATERINA CREMEC

     Des que Bram Stoker va assolir l'èxit amb un personatge tan fascinant i terrible a la vegada com el comte Drakula, la literatura de tema vampíric no ha deixat de guanyar adeptes. Els vampirs encarnen eixe vessant obscur de la natura humana on la conjunció sang-mort-sexe esdevé atractiva i letal, de vegades irresistible. En efecte, l'encant hipnòtic del vampir ens desperta el desig malèvol de caure sota els seus ullals per transitar cap a la frontera d'una eternitat depravada.
     Ara bé, més enllà del vampir original, la literatura últimament ens ha oferit tota mena de recreacions on s'atenuen els defectes del monstre per aproximar-lo a una versió més humana; això sí, sense perdre les seues qualitats fonamentals, es a dir: la condició de no-mort, el fet d'alimentar-se de sang i el seu caràcter altament eròtic.
     En aquesta nova formulació, que resulta molt del gust del públic juvenil, és on destaca Lourdes Boigues amb el seu personatge Caterina Cremec. La vampiressa com a força desbocada de la natura esdevé, en la ploma de Lourdes, una heroïna moderna.
     En "El Misteri de Caterina Cremec", publicat per Edicions del Bullent, la vampira és una jove i bellíssima aristócrata que deixa la seua Romania natal acompanyada d'un fidel home llop per viatjar a València a la recerca d'una nova identitat. Obstinada a dominar els seus impulsos assassins, descobreix en la festa nocturna dels pubs de la nostra ciutat aventures insospitades i un amor a la seua mida. La novel·la és tan fresca, divertida i excitant que no va tardar en necessitar d'una nova edició i una segona part on la història continua.
     "La venjança de Caterina" ens presenta una vampira més madura, posseïda per un afany de venjança que la torna encara més fascinadora. L'escenari de les noves aventures és canviant, ara són les plaenteres comoditats d'un xalet de luxe a Rio de Janeiro, ara els rigors àrtics de Sibèria, per acabar de retorn a València. Nous personatges com l'oncle vampir Rims o un zombi futbolista afegeixen anècdotes que oscil·len entre el misteri i l'humor i acaben barrejant-se en un còctel que resultarà formidable als amants de la novel·la fantàstica.
      Només em resta recomanar-vos la lectura i desitjar que en gaudiu tant com jo mateixa.

miércoles, 12 de septiembre de 2012

CATALUNYA, UNA NACIÓ, DOS ESTATS

Aquest estiu, a la Universitat d'Estiu de Prada del Conflent, vaig tindre el plaer de conéixer Alexander i Sonia Alland, una parella de novaiorquesos amb casa a la Catalunya Nord. Alexander és antropòleg i professor emèrit de la Columbia University a Nova York i ha fet treballs etnogràfics a Àfrica Occidental i a la Polinèsia, així com a territoris de parla catalana als estats espanyol i francés. Sònia és filòloga i traductora. Tots dos plegats han portat a terme una interessantíssima recerca etnogràfica a la Catalunya Nord durant 10 anys sobre la situació cultural dels catalans a banda i banda de la frontera. El resultat ha estat un llibre titulat: CATALUNYA, ONE NATION, TWO STATES, UN ESTUDI ETNOGRÀFIC DE LA RESISTÈNCIA NO VIOLENTA A L'ASSIMILACIÓ, editat per Pol·len Edicions en la col·lecció l'Observatori.
Per les seues pàgines desfilen centenars de situacions que ens ajuden a comprendre com les persones estipulen la seua identitat, a favor o en contra d'idees, realitats i somnis. En poques paraules, no és fàcil viure en català i sentir-se una nació, quan dos estats més grans treballen per ofegar la realitat cultural i social d'un grapats d'homes i dones. En paral·lel, els autors afegeixen tot un seguit de lúcides reflexions sobre aquest racó de món, i les comparen amb d'altres llocs amb problemàtiques semblants. Reflexions que, en tot cas, són actuals però falquen les seues arrels en un passat complex. La Catalunya Nord vindria a ser el laboratori on comprovar l'anorreament cultural i social que es practica en diverses parts del món.
Al llibre trobareu el tractament acurat de la història catalana, la Nova Cançò, la llengua, els costums, la vida quotidiana, la política i l'esport, el batec social, el tremp de l'activisme cultural, els vaivens econòmics, fins i tot l'oblit institucional d'una realitat que pugna per no desaparèixer.