jueves, 20 de diciembre de 2012

PER NADAL REGALEM POEMES ALS MENUTS DE CASA

     La meua filla Isabel mai no se'n va a dormir sense un poema. De més menuda li'l llegia jo i el comentàvem després, ara és ella qui el llegeix, tot i que de vegades em demana que el repetisca per poder escoltar-lo en la meua veu. Els comentaris amb el temps s'han tornat més sucosos i les preguntes més agosarades. Ens emboliquem plegades tractant d'interpretar allò que diuen els versos. L'experiència va donant fruïts, que es posen de manifest en el seu vocabulari i també en els seus hàbits. Últimament, quan acudisc a la seua habitació per ajudar-la a ficar-se al llit, la sorprenc amb un llibre entre mans. No de poesia, que espera a compartir-lo amb mi, sinó amb llibres de prosa (li encanten els de princeses) que llegeix àvidament.
     L'experiència em sembla del tot positiva i us recomane que l'apliqueu. Les criatures fan a gust qualsevol cosa si els pares participen amb il·lusió. Comenceu aquestes festes de Nadal. Hi ha moltíssims llibres de poesia que us agradaran tant a vosaltres com a ells. Us propose unes lectures per començar, de dos autors ben valencians que tots coneixeu: Vicent Andrés Estellés i Irene Verdú.

     La vida contada a un nen del veïnat és un recull de poemes on podem trobar l'Estellés més tendre, ficat en jocs, admirat de la lluna i els ocells, compromés amb una rosa de paper i desitjós de compartir el cor i de cantar l'amor i la terra. Un goig per a lectors de totes les edats. Els poemes són clars com l'aigua i, tanmateix, tindreu desig de rellegir-los moltes vegades per assadollar-vos de la seua veu, que a mi em sembla com si fos la veu del meu avi, del meu carrer, del meu poble, dels bancals que treballa mon pare, una veu que porte a dins des de la infantesa i que amb Estellés ressona diàfana, alta i molt molt bella.
     Ara va d'animals és un dels molts poemaris que Irene Verdú fa amb una gràcia que regalla com una font. Presenta tot d'animals entranyables en situacions quotidianes o domèstiques que s'apropen al món dels infants. Un ocellet que piula la mareta demanant menjar, una gateta que busca llepolies, un ratolí que guarda les dentetes, poltres que fan cabrioles o gossets que juguen amb el fanc. Les criatures es veuran reflectides en les històries d'aquests animalets i els prendran estima. Un altre poemari molt bonic d'Irene es diu:   

Poemes al jardí. Els animals continuen sent protagonistes, tot i que aquesta vegada més que animals són animalons: marietes, caragols, granotes, tots ells encantadors. I les il·lustracions de Noèlia Conca són molt atractives.
Poseu aquests llibres a l'abast dels vostres fills i ja em contareu.
Molts petons i bon Nadal.



jueves, 6 de diciembre de 2012

ELS SOMNIS DE SHAUDIN MELGAR-FORASTER



Vaig ser una xiqueta que llegia molt, sempre que podia. Gaudia immensament perdent-me a dins dels mons extraordinaris que retrataven els llibres. Però, en aquells temps, els llibres destinats al públic infantil i juvenil eren escassos, i massa prompte em vaig haver d’atrevir amb llibres d’adults que, de vegades, no acabava de comprendre. En canvi, actualment l’oferta de narrativa juvenil és tan variada que no puc deixar de tindre enveja dels lectors adolescents, que tenen per triar i remenar. Qui poguera recuperar aquelles vesprades de vacances escolars que jo passava penjada d’un llibre! Vesprades eternes d’estiu sense cap preocupació més que la d’anar passant les pàgines de Tomas Sawyer  o Els tigres de Mompracem. Si disposara ara mateix d’una d’aquelles vesprades, em posaria ben còmoda sobre el sofà amb dos llibres sota el braç, dues novel·les que m’han despertat unes ganes immenses de tornar als dotze anys: les dues novel·les de Shaudin Melgar-Foraster.
               Més enllà del somni és el títol que inicia una trilogia sobre el món fantàstic de Rocdur i Maiera. Una d’aquelles obres que fan somniar amb els ulls oberts i que fascinen lectors de totes les edats. Des de la seua ciutat de Toronto, Anna, una adolescent, s’infiltra accidentalment a través d’un espill en un altre món ple de sorpreses, personatges tendres o tenebrosos, guerres de poder, màgia i criatures fantàstiques. El ritme de la narració és trepidant i la novel·la acaba deixant-vos amb ganes de més aventures. Per sort, el segon llibre continua amb la mateixa força. Perduts a l’altre món introdueix els lectors/es en les aventures de la pirateria, en la descoberta de ciutats fabuloses com La Bonica i també amb una travessia pel desert, entre moltes altres experiències emocionants. Però, potser, el millor del llibre siguen els valors humans dels personatges protagonistes: l’amistat, la solidaritat entre gent oprimida, el respecte al proïsme, la capacitat de lluitar per allò que realment val la pena o l’estima per la llengua catalana.
               Us assegure que aquestes festes de Nadal que s’acosten les gaudireu més és si us decidiu per una bona lectura com la que us ofereix Shaudin.

sábado, 24 de noviembre de 2012

DIADA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE



Els comportaments masclistes em fan vindre al cap la imatge dels goril·les pegant-se colps al pit per posar de manifest el seu poder de bèstia agressiva. I tanmateix, no tinc notícia que els goril·les maten les seues femelles. La violència de gènere és exclusivament humana. Per a vergonya de la nostra espècie. 
 Però, d'alguna manera, amb l'assassinat de cada dona, tots junts ens deshumanitzem.

viernes, 12 de octubre de 2012

RELATS DE KOLIMÀ. Varlam Shalámov


La paraula Kolimà encomana la sensació de glaç a l’ànima. Mai no he experimentat un fred intern tan aclaparador com en llegir els relats de Shalámov, un fred que no té res a veure amb la temperatura ambiental i sí molt amb la sensació de vulnerabilitat absoluta, de desprotecció davant l’extrema crueltat de la vida.
Els paisatges de Kolimà, a l’extrem nord-oriental de Sibèria, a l’hivern són blancs, amb reflexos blaus com pans de sucre. Senyoreja la neu aspra i esponjosa, que els vents escombren cap als penya-segats, on s’acumula i s’endureix tant que per pujar una muntanya cal esculpir-hi graons a colps de destral. La temperatura supera en ocasions els cinquanta graus sota cero, el sol és a penes una insinuació de color ataronjat a l’horitzó. Tanmateix, hi habita un arbre sempre verd, sempre viu: l’stlánik. Un arbre tan savi que vaticina l’oratge. Dos o tres dies abans de la primera nevada, dobla la soca negra i es tomba al terra per hivernar; així mateix, en abril s’alça novament espolsant-se la neu i anuncia la primavera.
Tot i això, la naturalesa esquerpa de la taiga no era el més inclement que Shalámov va haver de suportar a Kolimà. Als camps de treballs forçats d’Stalin els presos perdien la seua condició humana per a convertir-se en animals que sobrevivien per pur instint. Obligats a treballar a les mines, amb una alimentació molt deficient, malalts d’escorbut, disenteria o pulmonia, apallissats amb freqüència pels caps i maltractats pels criminals dels barracons, arribar al final de la jornada era un autèntic èxit. No hi tenien cap motiu per a viure, però tampoc la manera de morir si el cos ho resistia.
               Todos los sentimientos humanos –el amor, la amistad, la envidia, el amor al prójimo, la misericòrdia, el ansia de gloria o la honradez- nos habían abandonado con la carne de la que nos vimos privados durante nuestra prolongada hambruna. En la insignificante capa muscular que aún quedaba adherida a nuestros huesos, que aún nos permitía comer, movernos, respirar e incluso serrar leña o recoger con la pala piedras y arena en la carretilla por los inacabables tablones de madera en las minas de oro, por el estrecho camino de madera hasta la máquina de lavado; en esta capa muscular no cabía más que el odio, el sentimiento humano más imperecedero. Relats de Kolimà, vol. I, p. 65.
               Shalámov va sobreviure a Kolimà, la terra de la mort blanca, i va narrar els seus sofriments, el seu horror més enllà de l’imaginable, en sis volums de contes escrits amb frases curtes, seques i musculoses com una bufetada. Únicament amb una mestria literària com la seua resulta possible descriure la tragèdia, no sols amb autenticitat sinó de manera assimilable i suportable pels qui esdevenim testimonis a través de la lectura. Això sí, resulta inevitable que, de vegades, entre paràgraf i paràgraf se’ns regire l’estómac o ens caiga una llosa de marbre al pit i hagem d’abandonar la lectura momentàniament per agafar aire i recuperar la sensació de vida.
               He de destacar que, tot i la brutalitat dels relats, la prosa de Shalámov es fascinadora, hipnòtica, un autèntic monument literari que, per desgràcia, només podreu conèixer en castellà perquè encara no ha estat traduïda a la nostra llengua.

viernes, 21 de septiembre de 2012

LA SAGA DE CATERINA CREMEC

     Des que Bram Stoker va assolir l'èxit amb un personatge tan fascinant i terrible a la vegada com el comte Drakula, la literatura de tema vampíric no ha deixat de guanyar adeptes. Els vampirs encarnen eixe vessant obscur de la natura humana on la conjunció sang-mort-sexe esdevé atractiva i letal, de vegades irresistible. En efecte, l'encant hipnòtic del vampir ens desperta el desig malèvol de caure sota els seus ullals per transitar cap a la frontera d'una eternitat depravada.
     Ara bé, més enllà del vampir original, la literatura últimament ens ha oferit tota mena de recreacions on s'atenuen els defectes del monstre per aproximar-lo a una versió més humana; això sí, sense perdre les seues qualitats fonamentals, es a dir: la condició de no-mort, el fet d'alimentar-se de sang i el seu caràcter altament eròtic.
     En aquesta nova formulació, que resulta molt del gust del públic juvenil, és on destaca Lourdes Boigues amb el seu personatge Caterina Cremec. La vampiressa com a força desbocada de la natura esdevé, en la ploma de Lourdes, una heroïna moderna.
     En "El Misteri de Caterina Cremec", publicat per Edicions del Bullent, la vampira és una jove i bellíssima aristócrata que deixa la seua Romania natal acompanyada d'un fidel home llop per viatjar a València a la recerca d'una nova identitat. Obstinada a dominar els seus impulsos assassins, descobreix en la festa nocturna dels pubs de la nostra ciutat aventures insospitades i un amor a la seua mida. La novel·la és tan fresca, divertida i excitant que no va tardar en necessitar d'una nova edició i una segona part on la història continua.
     "La venjança de Caterina" ens presenta una vampira més madura, posseïda per un afany de venjança que la torna encara més fascinadora. L'escenari de les noves aventures és canviant, ara són les plaenteres comoditats d'un xalet de luxe a Rio de Janeiro, ara els rigors àrtics de Sibèria, per acabar de retorn a València. Nous personatges com l'oncle vampir Rims o un zombi futbolista afegeixen anècdotes que oscil·len entre el misteri i l'humor i acaben barrejant-se en un còctel que resultarà formidable als amants de la novel·la fantàstica.
      Només em resta recomanar-vos la lectura i desitjar que en gaudiu tant com jo mateixa.

miércoles, 12 de septiembre de 2012

CATALUNYA, UNA NACIÓ, DOS ESTATS

Aquest estiu, a la Universitat d'Estiu de Prada del Conflent, vaig tindre el plaer de conéixer Alexander i Sonia Alland, una parella de novaiorquesos amb casa a la Catalunya Nord. Alexander és antropòleg i professor emèrit de la Columbia University a Nova York i ha fet treballs etnogràfics a Àfrica Occidental i a la Polinèsia, així com a territoris de parla catalana als estats espanyol i francés. Sònia és filòloga i traductora. Tots dos plegats han portat a terme una interessantíssima recerca etnogràfica a la Catalunya Nord durant 10 anys sobre la situació cultural dels catalans a banda i banda de la frontera. El resultat ha estat un llibre titulat: CATALUNYA, ONE NATION, TWO STATES, UN ESTUDI ETNOGRÀFIC DE LA RESISTÈNCIA NO VIOLENTA A L'ASSIMILACIÓ, editat per Pol·len Edicions en la col·lecció l'Observatori.
Per les seues pàgines desfilen centenars de situacions que ens ajuden a comprendre com les persones estipulen la seua identitat, a favor o en contra d'idees, realitats i somnis. En poques paraules, no és fàcil viure en català i sentir-se una nació, quan dos estats més grans treballen per ofegar la realitat cultural i social d'un grapats d'homes i dones. En paral·lel, els autors afegeixen tot un seguit de lúcides reflexions sobre aquest racó de món, i les comparen amb d'altres llocs amb problemàtiques semblants. Reflexions que, en tot cas, són actuals però falquen les seues arrels en un passat complex. La Catalunya Nord vindria a ser el laboratori on comprovar l'anorreament cultural i social que es practica en diverses parts del món.
Al llibre trobareu el tractament acurat de la història catalana, la Nova Cançò, la llengua, els costums, la vida quotidiana, la política i l'esport, el batec social, el tremp de l'activisme cultural, els vaivens econòmics, fins i tot l'oblit institucional d'una realitat que pugna per no desaparèixer.

jueves, 26 de julio de 2012

VIDES DESAFINADES

Les primeres pàgines de Vides desafinades, la  novel·la de Xavier Aliaga guanyadora del Premi Joanot Martorell 2011 i del Premi de la Crítica, m’han transportat en el temps fins als meus anys d’estudiant, quan les anades i vingudes a València convertien l’experiència del tren en un fet gairebé quotidià. Quantes hores dalt d’aquells vagons que presentaven paisatges humans sempre canviants i tanmateix previsibles! En aquesta ocasió, el viatge que proposava Xavier amb la seua novel·la feia presagiar un trajecte accidentat, no sols perquè partia cap a una destinació incògnita sinó, sobretot, perquè a la companyia de les paraules  calia afegir la de la música, reforçant-se mútuament  per generar un ambient de grisor urbana, de crisi col·lectiva atiada per la desorientació, la incertesa i la nostàlgia... Un ambient que, malauradament, m’ha resultat familiar pel seu realisme i actualitat.
                Dins d’una densa atmosfera angoixant s’entrecreuen sis narradors, sis personatges que avancen trontollant per la vora d’un abisme sense saber si la següent passa no serà la que els farà estimbar-se.  El drama es descabdella amb una tensió creixent que esclata al final.       La novel·la se centra en les relacions d’un grup d’amics que pertanyen a una mateixa generació. Passats els trenta anys, han d’enfrontar la maduresa en una conjuntura de degradació econòmica i social que els ho posa realment complicat.  Als conflictes laborals cal sumar la inestabilitat emocional i afectiva. Els capricis de l’amor, la urgència insatisfeta del sexe, les conseqüències imprevisibles d’alterar l’equilibri precari de les relacions de parella, els problemes de comunicació i les seues barreres insalvables. Tanmateix, tot i que la situació de cada un d’ells siga dramàtica, la interrelació resulta esperançadora. Malgrat els desamors, fracassos personals i amargures que pateixen, són capaços d’establir llaços càlids i afectuosos que els lliguen entre ells i a la vida. Aquesta actitud generosa de donar-se als altres, i també d’estimar la música, serà la que els permetrà arribar, malgrat les seues vides desafinades, a un desenllaç sorprenent.
                La trama és complexa i ben travada, i s’enriqueix amb una gran diversitat de temes menors (no per la importància sinó pel tractament) molt presents a la societat actual: la precarietat laboral, les dificultats de les discogràfiques alternatives, la sida, la soledat i l’anihilament de la vida urbana, els paranys del sexe, les dietes macrobiòtiques, el masclisme i tants d’altres, on Xavier posa de manifest la seua gran capacitat narrativa. És especialment destre, a més, en les descripcions d’escenaris urbans i periurbans molt detallats, ja siga una oficina, una cafeteria o un carrer; que, de sobte, ja ens resulten familiars.
                Però, potser, el més personal del llibre és la manera com està escrit. Les sis veus de la novel·la, tot i les diferències de registre ben treballades, són la veu de Xavier, una veu fresca que parla molt clar, amb un estil àgil, directe, de vegades barrejat amb indirecte, sempre impactant, amb domini dels recursos expressius. Rotund i original.
                Us he de confessar que llegint Vides desafinades m’ho he passat bé  i he patit, tot a la vegada. Segurament a causa de Gerard. Des que he pujat al tren amb ell i he sabut allò de la seua núvia s’ha convertit en el meu personatge preferit. La majoria de lectors (així, en masculí) s’han quedat enlluernats per la Vicky (la meravellosa propietària de la discogràfica), em sembla que fins i tot l’autor li té una secreta predilecció. Però a mi qui m’ha robat el cor és Gerard, el personatge més desgraciat. Crec que m’ha despertat el vessant maternal, les ganes de protegir-lo d’ell mateix com si fóra un nen petit, fer-li un bes i un calbot tot a la vegada.  En fi, cadascú que trie el seu i que diga la seua. Res millor a l’estiu que llegir i parlar de literatura.

lunes, 25 de junio de 2012

    PRESENTACIÓ DE LA COPA DELS ORÍGENS
     El passat dijous 21 de juny vaig tindre el gust de conéixer els alumnes de 1r d'ESO del Col·legi Nostra Senyora de Loreto de València, a qui vaig presentar LA COPA DELS ORÍGENS.
     L'acte va ser molt estimulant per a mi, que tinc poques ocasions de contactar amb adol·lescents. L'experiència podria considerar-se un intercanvi mutu de coneixements. Jo els vaig parlar de l'ofici d'escriure i de literatura i ells em van fer saber les seues curiositats i allò que els interessa. Especialment gratificant va resultar conéixer l'Isidro, un xicot amant de les lletres que vol ser escriptor de major. Em va contagiar el seu entusiasme i l'energia per a continuar aprendrent. També va resultar entranyable la conversa amb Santi, el profe d'art, amb qui de seguida va sorgir la complicitat de saber-nos enamorats de Florència.  Maria, la profe de valencià, va resultar ser una excel·lent presentadora, a més d'una persona càlida i amable. Potser, qui més em va sorprendre, va ser la professora Carmen Ferrando, que em va assegurar que la seua filleta de només 8 anys s'ha llegit el llibre. M'he quedat de pedra! És meravellós saber que tenim lectores tan extraordinàriament joves.
     Me'n vaig eixir del col·legi encantada de la vida. Francament, en tenia motius: em van regalar una capsa de bombons i un ram de flors. Què més puc demanar?

     Una abraçada a la gent meravellosa del col·legi Nostra Senyora de Loreto. Espere tornar-los a vore ben prompte.





 

miércoles, 6 de junio de 2012

LA HISTÒRIA MEDIEVAL DE LA VALLDIGNA TRADUÏDA A L'ANGLÉS


El llibre La vall de les sis mesquites. El treball i la vida a la Valldigna medieval, de Ferran Garcia-Oliver, escrit el 2003, ha estat una obra celebrada i llegida, i va merèixer una segona edició. Ara la prestigiosa editorial Brepols, amb la cobertura científica de la Universitat de Yale, acaba de traduir-lo a l’anglès amb el títol de The Valley of Six Mosques. Work and Life in Medieval Valldigna.
Les 311 pàgines d’aquest llibre són, com diu el títol, un recorregut per la vida quotidiana d’una vall majoritàriament poblada per musulmans. El treball agrari, la mirada sobre el territori, la família, el sexe, la violència o la batalla per la renda contra el monestir són aspectes que indaga Garcia-Oliver. El llibre es tanca amb l’epíleg An Ordinary Day –«Un dia qualsevol»–, un intent de reconstruir les vint-i-quatre hores d’una jornada entre els habitants de les alqueries de la Valldigna. Aquest última temptativa dóna una de les claus de The Valley of Six Mosques i potser del seu èxit. Hi ha una voluntat «narrativa» de la història i del conjunt d’històries presentades, no sols per la qualitat de les fonts sinó perquè Garcia-Oliver busca un altre lector, a més de l’especialista i l’universitari, conscient que hi ha amplis sectors de la població interessats en lectura de llibres d’història.
Potser mai la Valldigna i la Safor han estat en l’aparador del món historiogràfic com ara. Donar a conèixer en medis anglosaxons el seu paisatge històric medieval, allà on convergien monjos cistercencs i camperols cristians i musulmans, és un dels mèrits d’aquesta traducció. És una molt bona notícia en els temps que corren. Malgrat l’abisme en què hem caigut els valencians, de corrupció i desficaci, hi ha persones i institucions que sostenen la flama viva de la llengua, la cultura i la investigació científica.

viernes, 20 de abril de 2012

Tota la gent interessada en la literatura juvenil està convidada a la taula rodona que tindrà lloc a la Fira del llibre de València el diumenge 29 d'abril a les 18 hores. Participaran: Lucia Arenas, Aitana Guia, Lourdes Boigues, Pilar Puchades i jo mateixa.
És una bona oportunitat de conéixer les nostres escriptores i comprar els seus llibres amb un 10% de descompte.
Veieu l'enllaç:
 http://bullent.blogspot.com.es/2012/04/primer-cap-de-setmana-de-la-fira-del.html


jueves, 8 de marzo de 2012

La presentació de LA COPA DELS ORÍGENS a l'IES Vicenta Ferrer Escrivà de Patraix em va permetre tindre un contacte directe amb els meus lectors i lectores per primera vegada. S'havien llegit i analitzat el llibre molt detingudament i em feren tota mena de preguntes que em van ajudar a entendre els seus gustos i preferències. Em va encantar l'experiència, tot i que es va quedar una mica curta de temps. Lamente que es quedaren preguntes pendents i em compromet a contestar-les a aquells que s'animen a fer-les a través d'aquest bloc.
EL QUE MÉS EM VA AGRADAR van ser les cares fresques i boniques dels nostres joves, la seua curiositat i la sana manera amb què es qüestionen totes les coses.
EL QUE MÉS EM VA DIVERTIR va ser un adolescent que em va demanar que li signara la bota de jugar a futbol. Va ser un autèntic plaer.
Des d'ací els envie petons i el desig de tornar-los a veure.
També vull expressar el meu agraïment a la professora Rosa Polache i als companys del Departament de Valencià de l'institut per oferir-me l'oportunitat de visitar-los.
Una abraçada i fins molt prompte!
¿Voleu conèixer els escenaris de LA COPA DELS ORÍGENS?

PUNXEU L'ENLLAÇ!
https://www.youtube.com/embed/yn5IrE5Q2Fs"

lunes, 5 de marzo de 2012

El dimecres 7 de març a les 20.30 hores s'inaugura l'exposició "El jardí de les Hespèrides" al refectori del monestir de Santa Maria de Valldigna. Col·laboren Teresa Jàfer, Xaro Bonillar, Alberola, entre d'altres artistes. La meua participació consisteix en un text sobre la Valldigna i la mar.
Esteu tots i totes convidats.