RESSENYA DE LA COPA DELS ORÍGENS
És una novel·la fantàstica que ens trasllada a un món paral·lel al
nostre: el món dipinto, (el món pintat), on els personatges del Quattrocento
cobren vida a l’interior de la Galeria dels Uffizi a Florència. Isabel Canet,
com una Lewis Carroll actual ens trasllada a un món imaginari com si d'Alícia a
través de l'espill es tractés. Perquè la seua obra és un enscisador joc de
miralls, en el qual la protagonista es veu reflectida davant l'observació dels
quadres . I el “divertimento” que suposa el joc ens fa oblidar de la rigidesa
de les normes de la societat real per a enfonsar-nos en un món de fantasia
regit per lleis diferents. Però el que és especialment suggerent i suggestiu en
aquesta història és que el llindar entre tots dos mons és evanescent, una
frontera difuminada, técnica que l’autora utilitza per a plantejar-se qüestions
de dens contingut.
L’objectiu és que els lectors tinguen una lectura entretinguda
però, a la vegada, es desperte en ells la curiositat, l’atracció i l’estima per
les grans obres d’art universal, començant per les de Florència, perquè és la
ciutat que va ser bressol d’un moviment artístic fonamental en el Quattrocento.
LA COPA DELS ORÍGENS pretén també que els lectors i lectores reflexionen
sobre el concepte de bellesa ¿què és avui per a nosaltres la bellesa? ¿què era
fa cinc-cents anys, durant el Quattrocento? Més encara, ¿podem viure en un món
que destrueix l’art, que menysprea la bellesa? Això mateix es planteja Sílvi,
la protagonista, en un moment àlgid de la novel·la. Ella es pregunta: “
¿Tindria sentit el món si la bellesa s’extingira?” I ella mateix es contesta:
“No! Amb la mort de l’art sucumbeix el desig de superació davant la misèria de
la condició humana.”
Finalment, el llibre acaba amb una lliçó: i és que la vertadera
bellesa del ser humà és a l’interior de les persones, al cor, més enllà del
físic. La protagonista de LA COPA DELS ORÍGENS no seria bella segons els
canons de bellesa superficial basada en l’atractiu del físic perquè té la cara desfigurada
per un accident, però sí que és bella perquè té un gran cor.
Aquesta no és l’única reflexió que planteja el llibre. Una altra
qüestió important és el tema de la democràcia, com a únic sistema de govern
digne per a les persones perquè parteix de la igualtat de drets, enfront de la
dictadura on es concedeixen privilegis a una èlit mentre els vulneren els drets
fonamentals de la majoria de la població.
LA COPA DELS ORÍGENS és un cant a la llibertat i a la democràcia, que
són uns valors plenament actuals.
Una de
les coses més interessants d'aquesta història és la pluralitat (perfectament
ensamblada) de lectures que es pot fer de LA COPA DELS ORÍGENS: El lector jove
cercarà i trobarà acció i aventures, el lector romàntic descobrirà sentiments
apassionats, el lector docent aprofitarà els recursos pedagògics i fins i tot
el lector amant de l'art vorà una exhuberant creativitat a l'hora de
reinterpretar-se des d'una vessant tan imaginativa les pintures del
Renaixement.
I tot
aquest conjunt es presenta com una novel·la trepidant, amb aventures que
s’enllacen unes amb altres des del primer capítol fins al final, amb un ritme
ràpid, d’acció contínua, amb unes aventures que s’emboliquen i es compliquen a
mesura que avança l’argument i apareixen
noves incògnites. En definitiva es constata com l’entreteniment és perfectament
compatible amb la qualitat literària.
Anna Català (professora IES La Valldigna)
Lluís Mansanet (llicenciat en dret i Geografia i Història)
